Cuixà, exili i refugi. Un testimoni al peu del Canigó (1965-1985)
Jordi Tomàs
Pròleg de Marc Andreu Acebal
416 pàgines
Sèrie Assaig
PVP: 25 € Comprar
978-84-18680-13-7
Data de publicació: 11/05/2022

Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Aquest assaig s’endinsa en la història d’un grup de vuit monjos expulsats de Montserrat i enviats al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, on van convertir-se en un referent durant el tardofranquisme. Cinquanta anys després de la “refundació” del monestir de Cuixà, el 1965, per part dels monjos, l’autor rep l’encàrrec de reconstruir-ne la història, junt amb una llista de contactes a qui entrevistar, entre ells sis dels monjos que ho van viure. L’objectiu era tant explicar les seves històries personals com, sobretot, la col·lectiva, per donar testimoni de la seva significació, més enllà del fet religiós, per a la societat catalana del moment. És, doncs, una història coral d’una època transcendental per la recuperació de la cultura catalana després de la guerra i el franquisme, escrita a partir de converses, llibres de memòries i documentació escrita de l’època. La pluralitat de veus reflecteix la de l’experiència dels que van passar per Cuixà en aquells anys, seguint el camí traçat per uns monjos, propers a l’Abat Escarré, que empenyien les reformes. La llista inclou intel·lectuals, activistes, fidels, polítics i personalitats diverses.

► Què n’han dit?

Tornar

«Això no és Barcelona»: Visions catalanes de Nova York
Margarida Casacuberta i Mariàngela Vilallonga (eds.)
328 pàgines
Sèrie Assaig
PVP: 19 €  Comprar
978-84-18680-11-3
Data de publicació: 12/01/2022

Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail
 

 

«En llegir aquest llibre, enterament compost d’observacions de viatgers i conciutadans catalans, he entès una cosa de la meva ciutat —perquè no soc altra cosa que novaiorquesa— que no havia copsat abans, que és el ritme dels canvis.»
Mary Ann Newman

La llarga, complexa i desigual història d’amor entre Barcelona i Nova York no s’entén sense l’existència de la polifonia de mirades i de veus que han contribuït a la construcció de la imatge d’una ciutat festejada per una pretendent que es proposa, tot emmirallant-s’hi, arribar a trobar la millor imatge de si mateixa. «Això no és Barcelona»: Visions catalanes de Nova York vol resseguir i visibilitzar l’aportació catalana a la construcció de la imatge de Nova York com a «terra de promissió», ciutat on tot sembla possible, que convida a la recerca de l’ideal vitalista d’autorealització, de llibertat política, de pensament i de creació, i que, des de la segona meitat del segle XIX s’ha convertit en un important focus d’atracció d’artistes, poetes, periodistes, arquitectes, comerciants, industrials, professionals liberals, investigadors i científics, a més de refugi d’emigrants i exiliats de diferents condicions socials, ideològiques i polítiques, sense comptar-hi la llarga tradició de viatgers i turistes.

El llibre aplega un centenar de textos d’autoria catalana —textos que van des de la imatge de la ciutat en moviment oferta el 1874 pels redactors de la revista La Llumanera de Nova York fins a una visió del reviscolament de Central Park posterior a la pandèmia de la Covid-19 del corresponsal de La Vanguardia l’estiu de 2021— de manera que, a través de tot de fragments escollits, organitzats cronològicament, es crea un ampli i divers mosaic de veus i de punts de vista, de gèneres i de subgèneres literaris.

 

Autors per ordre alfabètic: Andreu ALFARO, Néstor ALMENDROS, Jacinto ANTÓN, Andreu BARNILS, Josep BARTOLÍ, Agustí BARTRA, Miquel BAUÇÀ, BERLIET (Bernardí Lite Esteban), Enric BLANCO, Francesc BLASI, Blai BONET, Francesc BORDÀS, Enric BOU, Núria BUSQUET, Roser CAMINALS, Carles CAPDEVILA, Hilari de CARA, Josep CARNER-RIBALTA, Josep CASAS, David CASTILLO, Francesc CATALÀ-ROCA, Alexandre CIRICI, Jordi COCA, Victòria COMBALIA, Artur CUYÀS, Pere CUYÀS, Salvador DALÍ, Guillem DÍAZ-PLAJA, Miquel DOLÇ, Marina ESPASA, Fèlix FANÉS, Josep FERRATER MORA, Llibert FERRI, Carles FONTSERÈ, Manuel FORASTER, Joan FUSTER, Antonio GARCÍA BIRLÁN, Sebastià GASCH, Ventura GASSOL, Pere GIMFERRER, Enric GONZÁLEZ, Jordi GRAUPERA, Àngels GREGORI, Josep GUDIOL, Manuel IBÁÑEZ ESCOFET, Oleguer JUNYENT, Stefanie KREMSER, Jordi LLOVET, Pasqual MARAGALL, Joan MARGARIT, Joan MARÍN, Anna M. MARTÍNEZ SAGI, Melcion MATEU, Climent MAYNÉS, Eduardo MENDOZA, Jaume MIRAVITLLES, Terenci MOIX, Empar MOLINER, Toni MOLLÀ, Quim MONZÓ, Lluís MORATÓ, Antoni MUNTADAS, Josep M. MUÑOZ, Anna MURIÀ, Eugeni d’ORS, Melcior de PALAU, Teresa PÀMIES, Sergi PÀMIES, Francesc PEIRÓN, Núria PI-SUNYER, Pere PI-SUNYER, Josep PIERA, Tomàs Àngel PINÓS, Eva PIQUER, Antoni PIZÀ, Josep PLA, Gabriel PLANELLA, Josep M. POBLET, Jordi PUNTÍ, Albert RÀFOLS-CASAMADA, Joan SACS (pseudònims de Feliu Elias), Rafael SALA, Antoni SERÉS, Manuel SERRA MORET, Carme SERRALLONGA, Carles SOLDEVILA, Pep SUBIRÓS, Jaume SUBIRANA, Àlex SUSANNA, Antoni TÀPIES, Rafael TASIS, Joan TEIXIDOR, Joaquim TORRES-GARCIA, Manuel VÁZQUEZ MONTALBÁN, Borja VILALLONGA, David VILASECA, Eugeni XAMMAR, Olga XIRINACHS, Ángel ZÚÑIGA

► Què n’han dit?
 
Tornar

Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil
Joaquim Nadal i Farreras (ed.)
288 pàgines
Sèrie Assaig
PVP: 19 €  Comprar
978-84-18680-03-8
Data de publicació: 02/06/2021

Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Xavier Graset conversa amb Joaquim Nadal.

 

 

Girona va viure, com tot Catalunya, en els darrers dies de gener i els primers dies de febrer de 1939, uns moments històrics d’una gran intensitat dramàtica. L’entrada a la ciutat de les tropes franquistes, el 4 de febrer, va ser la frontissa que marcaria amb una empremta profunda la vida gironina. Un cop ocupada, la persecució i la repressió implacables, executades amb contumàcia, allargaria el sacrifici i la desolació. Al voltant d’aquesta cruïlla, una munió de catalans passarien per la ciutat camí de l’exili. Aquest pas feixuc va deixar testimonis eloqüents de persones anònimes o de destacats dirigents polítics o representants de la intel·lectualitat catalana. Són textos farcits d’emoció patriòtica, de vibració emocional, expressada sota diverses formes literàries; hi traspua l’elevació dels sentiments i dels ideals i la més estricta quotidianitat marcada per la constatació de les penúries i les mancances més elementals. Per contra, la retòrica feixistitzant dels franquistes s’imposaria en els textos dels ocupants. Els mites de la Guerra del Francès que Carles Rahola havia revisat s’imposarien altre cop mitificats i mistificats. Carles Rahola moriria víctima justament d’aquestes concepcions reaccionàries i de la inanitat i iniquitat intel·lectual d’aquests arguments.

Un llibre que aplega textos d’una trenta d’autors, persones anònimes, dirigents polítics i intel·lectuals, que expliquen, amb testimonis eloqüents, com van passar per Girona camí de l’exili. Aquest llibre s’insereix en una de les línies editorials de L’Avenç, que és la de la memòria personal per construir una memòria col·lectiva, i que ha donat fruits tan interessants com Allez! Allez! Escrits del pas de frontera (2019) i La Brigada del Vidre: cròniques del front (1936-1939) (2017), de Maria Campillo, que és també autora del pròleg del llibre que presentem ara.

CICLE DE PRESENTACIONS

Us convidem a participar en alguna de les presentacions que tenim previstes fins ara amb l’autor, i les anirem actualitzant en aquesta pàgina:

GIRONAdimarts 15 de juny a les 19h a la Llibreria 22, amb Xavier Pla. Inscripcions: presentacions@llibreria22.net

“Feia un fred terrible. Girona semblava una ciutat malalta que s’acabés de morir.” Francesc Trabal.

“Des del nostre colomar, aquell terrat entre núvol i núvol, es contemplava l’impressionant espectacle de la derrota“ M. del Tura Roura.

LA JONQUERAdissabte 19 de juny a les 12h al Museu de l’Exili, amb Alfons Quera.

“Com passa sovint en situacions extremes la humanitat mostra la pitjor cara i també la millor. En el camí de Girona a Figueres i de Figueres a la Jonquera no es podia endevinar que encara havia d’arribar la part pitjor.” Antoni Rovira i Virgili

CALONGEdivendres 2 de juliol a les 19h al Teatre Mundet de Sant Antoni de Calonge, amb Albert Vilar. Inscripcions: biblioteca.lacooperativa@calonge.cat

“El repliegue se realizó sin problemas, excepto el último batallón de la 43ª División que pasó por La Bisbal, en camiones procedentes de Calonge que la encontró ocupada por el enemigo y tuvo que abandonarlos y huir a campo traviesa.” Manuel Tagüeña

BARCELONAdijous 15 de juliol a les 19.30h a la llibreria La Memòria, amb Maria Campillo.

“A mitja nit ens en anem a dormir, amb l’angúnia de no saber què serà de nosaltres, què serà dels que hem deixat a Barcelona, què serà de Catalunya. Quina vetlla més amarga, si no tingués a mà, concentrades en un comprimit minúscul, unes hores de son segura.” Josep Pous i Pagès.

CAMPRODON: divendres 20 d’agost a les 18.30h a Cal Marquès, amb Maria Campillo

En 2 de febrero, el Cónsul rojo de Perpiñán y su Canciller proclamaban a los cuatro vientos que el ejército de la República estaba dispuesto a resistir heroicamente entre Seo de Urgel y Puigcerdá, para lo cual existían en dichos sectores 42.000 hombres, además de la 26 División; añadían que en Camprodón había una gran concentración de militantes de la C.N.T. fortísimamente armados…” Los sitios

FIGUERES: dijous 2 de setembre a les 19.30h al Convent dels Caputxinsamb Alfons Martínez

“Pel camí de Figueres tornem a trobar tot de camions amb un carregament heterogeni: dones, infants, malalts, soldats amb llur armament i sense, àdhuc canons, que ningú no sap on van. Els combatents ferits també són duts cap amunt. A on? A Figueres, capital de la República Espanyola en aquests moments.” Rafael Tasis

OLOT: divendres 1 d’octubre a les 19h a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, amb Josep M. Muñoz

“Vaig tornar-hi l’endemà (26 de gener) pensant que hi trobaria ja una mica més d’orientació. I em vaig trobar que, amb una febre i una excitació superiors si era possible a les de la vigília, hom procedia precipitadament a l’evacuació de la ciutat. El govern, em digueren, es traslladava a Olot.” Carles Gerhard Ottenwälder

► Què n’han dit?

Per ser conscients d’on som com a poble, dels errors que no podem tornar a repetir i, també, per posar-nos a la pell de tants milers de refugiats arreu del món, homes i dones, vells i infants, que avui continuen fugint de la guerra, la misèria i la injustícia, la lectura de Girona,1939: porta de l’exili es fa del tot imprescindible.” Josep-Lluís Carod Rovira 

La virtut més destacada de ‘Girona, 1939: porta de l’exili’ és que provoca un sentiment d’angoixa compartida (i de menyspreu i indignació, quan es llegeixen els ditirambes feixistes després de la victòria militar), però, al mateix temps, en aquesta descripció impressionista de la ruïna (també la moral), se’ns parla d’un retorn. Del retorn d’unes veus que, encara ara, ens interpel·len.”, Josep M. Fonalleras 

Tornar

Aquesta obra ha rebut un ajut a l’edició de:

 

Diari de guerra i Barcelona viscuda
Manuel Reventós Bordoy
Edició de Josep M. Muñoz
Pròleg de Borja de Riquer
312 pàgines
Sèrie Assaig
PVP: 21 €  Comprar
978-84-18680-02-1
Data de publicació: 17/03/2021

Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Xavier Graset conversa amb Laia Reventós, neta de Manuel Reventós Bordoy, i l’editor Josep Maria Muñoz

 

► Si voleu veure la presentació del llibre Diari de la guerra i Barcelona viscuda, de Manuel Reventós Bordoy, amb Maria Campillo, Josep M. Muñoz i Borja de Riquer a la Real Acadèmia de Bones Lletres cliqueu l’enllaç

“Catalunya ignora avui, i continuarà ignorant, que Manuel Reventós fou sense cap mena de dubte el català més brillant de la seva generació“  Eugeni Xammar

Diari de la guerra és la transcripció anotada d’un valuós dietari, que l’autor comença l’octubre de 1936 i que s’estén fins al gener de 1939, en les setmanes prèvies a la caiguda de Barcelona. El text, conservat per la família i totalment inèdit fins ara, permet seguir gairebé a diari el curs del conflicte, amb les dificultats diverses de la vida quotidiana. Al mateix temps, ofereix una visió molt crítica sobre l’actuació de Companys i Tarradellas en el govern de la Generalitat, i en general amb el bàndol republicà i el govern de Negrín. Barcelona viscuda és també la transcripció anotada d’un text inèdit, unes estampes sobre la Barcelona de 1900, que l’autor escriu simultàniament al dietari de la guerra, prenent com a referència el Paris vécu de Léon Daudet. Amb una escriptura elegant i a voltes elegíaca, Reventós evoca la ciutat antiga i l’incipient Eixample modern. En el seu recorregut, recorda diversos personatges dels seus anys de joventut i retrata figures com Cambó o Prat de la Riba.

 

► Què n’han dit?

Jordi Amat, La Vanguardia: “La publicació de dos inèdits de Reventós s’hauria de celebrar com una Champions de la història cultural catalana” 

Ignasi Aragay, Ara: “En aquests temps actuals també d’extrems, tant de bo el fantasma de Reventós, un català lliure, equilibrat i independent, pacífic, culte i compromès amb el país, encara habités entre nosaltres.” 

MiquelBerga, El Punt Avui:”Un llibre necessari per als qui no desisteixin d’intentar desfer alguns dels nusos incrustats en el fil de la nostra història.” 

Víctor Fernández, La Razón: “Nos han contado la Guerra Civil de muchas maneras, con algunas luces y sus muchas sombras. Sin embargo, siempre será mucho más interesante que aquella tragedia nos la cuenten aquellos que la vivieron en primera persona. Desde su fallecimiento en 1942 ha quedado oculto un diario muy iluminador sobre ese episodio histórico.” 

Joaquim Nadal, L’Avenç: “Un testimoni excepcional, fresc, espontani, escrit a raig i en calent. Un text potent, analític o furiós, carregat d’adjectius sobre fets i personatges la majoria dels quals no se salven. Transmet indignació, ira, por, impotència, ràbia, amargor, tristesa, escepticisme, pessimisme.” 

Tornar

 

Aquesta obra ha rebut un ajut a l’edició de: