Dossier de Lectura:
Records de la darrera carlinada

Cal registrar-se per veure aquest contingut

Dossier de Lectura

Records de la darrera carlinada

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Carlí

Margarida Casacuberta és especialista en Vayreda. Sobre el llibre que ens ocupa va escriure “Records de la darrera carlinada o el retrat de l’artista adolescent”, que podeu llegir aquí.

“Types Carlistes. Don M. Saballs, commandant général des forces carlistes de la province de Gérone, et son état-major”. Le Monde Illustré. Núm. 832 (Paris, 22 de març de 1873).

“Types Carlistes. Don M. Saballs, commandant général des forces carlistes de la province de Gérone, et son état-major”. Le Monde Illustré. Núm. 832 (Paris, 22 de març de 1873).

L’Avenç va publicar els Records de la darrera carlinada per primera vegada el 2003, en una incipient col·lecció de llibres ha esdevingut Els Llibres de L’Avenç. Un cop esgotada l’obra, l’hem reeditada el 2014. Amb motiu de l’aparició del llibre l’escriptor Francesc Serés va escriure’n una ressenya a L’Avenç de desembre de 2003 que podeu llegir aquí.

nota_musical_petita

“Feministes, maoïstes i carlins es queixen al Rei” (“La revolució”, Sisa)

Hi ha unes qunates cançons tradicionals que parlen de les guerres carlines, però molt poques han estat enregistrades, per bé que la preservació de la memòria oral ha aconseguit recollir-les en diversos cançoners. Els ripollesos Randellaires van enregistrar una d’aquestes cançons, “Si en som set o vuit”: “Si en som set o vuit que anem de partida per l’Empordà avall terra divertida. / Anirem pels hortets tot fent la rampinya menjant pebrotets i alguna aubergínia.” El compositor del Bages Carles Cases també va inspirar-se en les guerres carlines en el seu esplèndid treball simfònic Guerra / Postguerra (2011) amb l’Orquestra Filarmònica de Varsòvia i l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. També el quartet vocal La Nova Euterpe va recollir la cançó “Les absoltes dels carlins” en el seu –de moment– únic treball publicat: Va anar a fer cuieres (1997).

Altres artistes que han escrit cançons amb referències als carlins són Xavier Baró a “La crema de Ripoll” –a partir d’una cançó popular–, Samfaina de Colors a “La mirandola” o Túrnez & Sesé a “Potser cuinant amb un eco de Valle-Inclán”.

Una recomanació d’Enderrock

film_petit

“Ya ves que paradoja: como no he podido rebelarme ni contra la iglesia ni contra el ejército ni contra el matrimonio, que, aparte la banca, son las instituciones más reaccionarias que existen, pues aquí me tienes: rebelde, infiel y libertino por naturaleza… y viviendo como un circunspecto burgués”. (Fernando Fernán-Gómez a Belle Époque, 1992)

Malgrat ser un període històric amb alta capacitat d’adaptació al llenguatge cinematogràfic, les guerres carlines no han estat gaire retratades pel cinema espanyol. Durant la dictadura franquista, un dels directors afins al règim, José Luis Sainz de Heredia, va filmar dos pamflets com Las aguas bajan negras (1948) i Diez fusiles esperan (1959). Juan de Oduña va fer tres quarts del mateix a Zalacaín el aventurero (1955), adaptació de la novel·la de Pío Baroja; José María Ochoa va filmar Alma aragonesa (1961) i Ignacio F. Iquino rodava el 1966 El primer cuartel.

El 1909 va morir Alfonso Carlos de Borbón y Austria-Este a Varese (Itàlia). Un aficionat va enregistrar el funeral del pretendent carlí al tron d’Espanya: El funeral de Carlos VII en Varese

Jordi Grau va dur a la pantalla l’any 1990 l’adaptació de la novel·la La punyalada (1904) de Marian Vayreda, autor de Records de la darrera carlinada. La pel·lícula va filmar-se a l’Alta Garrotxa, no és l’única versió fílmica del llibre. L’any 1973 Marc Barberí en va fer una adaptació, i el 1975 Josep Castanyer en va dirigir una altra dins la sèrie dramàtica Cuentos y leyendas de TVE.

És important destacar Crónica de la guerra carlista, 1872-1876 (José María Tuduri, 1988), un film de producció basca amb una intencionalitat més pedagògica que artística, però amb un interessant treball de documentació històrica.

I sense sortir d’Euskadi, l’aleshores joveníssim talent Julio Medem va dirigir Vacas (1992) amb Carmelo Gómez, Emma Suárez, Ana Torrent i Karra Elejalde, una pel·lícula que comença a les trinxeres de la Tercera Guerra Carlina.


Arxiu Comarcal

La comarca de la Garrotxa és l’escenari d’aquests Records de la darrera carlinada. L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa posa a disposició pública un interessant fons fotogràfic.

Marian Vayreda, l’escriptor de la Garrotxa…

Vayreda per Ramon Casas

Marian Vayreda (Olot, 1853-1903), germà del pintor Joaquim, és un dels autors més destacats de la literatura catalana de la fi del segle XIX i estretament vinculat, per vida i obra a la comarca de la Garrotxa.

L’escriptor Vicenç Pagès va publicar un article a la Revista de Girona sobre l’obra de Marian Vayreda. En vida només va publicar dos llibres: Records de la darrera carlinada (1898) i Sang nova (1900). La seva obra més coneguda, La punyalada, es va editar pòstumament el 1904.

Zumalakarregi

Recomanem la visita al Museu Zumalakarregi. Està situat a Ormaiztegi, a la comarca del Goierri (Guipúscoa). Es tracta d’un típic caserío basc del segle XVII. En ell hi va viure la família Zumalacárregui, a la qual pertanyen els germans Tomàs, general carlista, i Miguel, polític liberal.