Dossier de Lectura:
El català de la Manxa

Cal registrar-se per veure aquest contingut

Dossier de Lectura

El català de la Manxa

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Santiago Rusiñol © Ricard Suñé. Arxiu Mas

Santiago Rusiñol © Ricard Suñé. Arxiu Mas

Margarida Casacuberta va escriure un epíleg a El català de la Manxa que serveix de Guia de Lectura pel text ja que contextualitza l’obra en la seva època i en el conjunt de l’obra de Rusiñol.

Epíleg Margarida Casacuberta
Epíleg Margarida Casacuberta
Epíleg Margarida Casacuberta.pdf
128.3 KiB
356 Descàrregues
Detalls

nota_musical_petita

“Papa jo vull ser torero, papa jo vull matar toros, papa jo vull saltar als ruedos… ai papa, jo vull ser torero.” (Albert Pla, 1989)

Possiblement la cançó que més recordi El català de la Manxa de Rusiñol sigui “Papa, jo vull ser torero”. La cançó està inclosa a l’àlbum de debut del cantautor sabadellenc Albert Pla, que va suposar tota una revolució en el món de la cançó d’autor catalana. Ho sento molt (PDI, 1989) contenia joies com “La sequia”, “La platja”, “Vocació de suïcida” que, a més de “Papa, jo vull ser torero”, van crear un autèntic terrabastall emocional al país.

El personatge del Quixot també ha inspirat diverses cançons modernes. Una de les més memorables, el “Vencidos” de Joan Manuel Serrat, una adaptació del poema de León Felipe inclosa al seu disc Mediterráneo (1971): “Ponme a la grupa contigo, / caballero del honor, / ponme a la grupa contigo / y llévame a ser contigo, / contigo pastor…”. Molt interessant és el treball d’Eliseo Parra sobre romanços, cançons i danses que apareixen a la novel·la de Cervantes. El treball, El Quijote. Romances, canciones y danzas. Música en la Insula Barataria (2004), va ser fruit d’una investigació d’Álvaro Zaldívar. En destaquem la dansa “El villano”.

Destaquem també la cançó “The Impossible Dream” –aquí interpretada per Plácido Domingo–, que forma part del musical Man of La Mancha, que ha esdevingut un clàssic del teatre musical. Tanquem la llista un divertiment com el tema de hip-hop “Don Quixote” a càrrec de la banda californiana Funky Aztecs, el divertit “El blues de Don Quijote” de l’Orquestra Mondragón i un fragment de la banda sonora de The Next Three Days (Paul Haggis, 2010) composat per Danny Elfman, i curiosament titulat “Don Quixote”.

Una recomanació d’Enderrock

film_petit

“Gràcies Sancho, gràcies” (Honor de cavalleria, 2006)

La novel·la de Miguel de Cervantes Don Quijote de la Mancha ha estat moltes vegades adaptada al cinema i a la televisió, amb resultats comercials i artístics dispars.

Una de les adaptacions més controvertides va ser el Don Quixote que Orson Welles va començar a dirigir el 1955, i que per diversos problemes –entre ells la mort del seu protagonista Francisco Regueira el 1969– mai va ser finalitzat. El projecte de Welles, filmat durant prop de quinze anys, ubicava al Quixot i a Sancho Panza en una època moderna. Tot i que el director nord-americà va seguir editant el material durant la dècada dels 70s, va abandonar el projecte. Després de la mort de Welles, el director Jesús Franco, que havia treballat amb Welles d’ajudant de direcció a Don Quixote i a Chimes of Midnight (Campanadas a medianoche, 1966), va decidir remuntar el material amb la supervisió de la vídua de Welles, Oja Kodar. El resultat, estrenat el 1992, va ser rebut de manera molt poc entusiasta.

Seguint la ‘maledicció’ del Quixot d’Orson Welles, el membre dels Monty Python Terry Gilliam va haver de cancel·lar la filmació del seu The Man Who Killed Don Quixote (2000) amb Jean Rochefort i Johnny Depp. Multituds d’inclemències i dificultats van derivar en l’avortament d’un rodatge, que Gilliam va intentar reemprendre amb altres actors al llarg dels anys, fet que va aconseguir el setembre del 2014. El rocambolesc rodatge va propiciar un documental, Lost in La Mancha (Keith Fulton i Louis Pepe, 2002).

Menció especial mereix la versió interpretada per Cantinflas, Un Quijote sin mancha (Miquel M. Delgado, 1969), una comèdia mexicana que a l’Estat espanyol va tenir un espectacular èxit de públic.

Com curiosa va ser l’adaptació per a teatre musical de la novel·la de Cervantes, que va tenir la seva versió fílmica a Man of La Mancha (Arthur Hiller, 1972), amb un càsting impossible encapçalat per Peter O’Toole, James Coco i Sophia Loren com a Dulcinea. De tot aquest deliri en va quedar una cançó per a la història, “The Impossible Dream”.

Més interessant va ser Don Quijote cabalga de nuevo (Roberto Gavaldón, 1973), una producció hispano-argentina protagonitzada per Fernando Fernán Gómez i –de nou– Mario Moreno ‘Cantinflas’ com a Sancho Panza.

Però si hi ha una adaptació particularíssima, és la que va fer Albert Serra a Honor de cavalleria (2006), un tribut molt personal a l’obra de Cervantes, entre d’altres referents literaris.

La televisió va gaudir de versions molt populars de Don Quijote. D’una banda, la sèrie de dibuixos animats dirigida per Cruz Delgado l’any 1979, Don Quijote de la Mancha, que va esdevenir molt popular a l’època, i que comptava amb les veus de Fernando Fernán Gómez i Antonio Ferrandis. L’any 1992 TVE va estrenar una sèrie de cinc capítols dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón, El Quijote de Miguel de Cervantes, i protagonitzada per Fernando Rey i Alfredo Landa; i el 2002 el director càntabre va repetir fortuna amb la pel·lícula El caballero Don Quijote, amb Juan Luis Galiardo i Carlos Iglesias.

Rusiñol

Santiago Rusiñol (1861-1931)
Podeu trobar més informació a la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Les seves obres completes estan recopilades al web de l’IEC, i d’algunes d’elles hi ha disponible el PDF. També un recomanem aquest capítol de la sèrie El meu avi, en què veiem Rusiñol a través del seu nét Normand Cinnamond.

D’altra banda, celebrem la recent reobertura del Cau Ferrat de Sitges,  fundat el 1893 per Rusiñol com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933.

Margarida Casacuberta ha publicat al número 104 de la revista Els Marges (novembre 2014) un article sobre la recepció d’El català de la Manxa de Santiago Rusiñol, publicada a final d’abril de 1914 enmig de l’eufòria política creada per la constitució de la Mancomunitat de Catalunya en el marc del conflicte entre Catalunya i Espanya conegut com a «problema catalán».

Els Marges 104, Octubre 2014
Els Marges 104, Octubre 2014 » Entrada
Els Marges 104, octubre 2014.pdf
93.9 KiB
438 Descàrregues
Detalls