Dossier de Lectura: Una història de dues ciutats

Cal registrar-se per veure aquest contingut

Dossier de Lectura

Una història de dues ciutats

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Josep M. Muñoz sobre la novel·la…

«Durant la seva campanya electoral, l’actual alcalde de Nova York, Bill de Blasio, es va referir a la necessitat de combatre la gran desigualtat social de la metròpoli americana, que feia que hi hagués una ciutat de rics i una ciutat de pobres, i va utilitzar repetidament la imatge que Nova York no podia ser ‘Una història de dues ciutats’. Això, per si calia, confirma l’enorme popularitat d’aquesta novel·la de Dickens en el món anglosaxó. Al capdavall, es tracta de la novel·la més venuda de tots els temps: traduïda a una infinitat de llengües, es calcula que se n’han venut més de 200 milions d’exemplars des que va aparèixer l’any 1859.»

«Ens va semblar, doncs, que calia posar a l’abast del lector en català ‘Una història de dues ciutats’, una de les poques incursions de Dickens en la novel·la històrica. I va resultar que ja existia una traducció, feta per Jordi Arbonès, i que, publicada l’any 1991, havia passat relativament desapercebuda. Dic relativament perquè s’hi va fixar la Institució de les Lletres Catalanes, que l’any 1994 li va concedir el premi Nacional de Literatura a la millor traducció en prosa publicada en el trienni anterior. És de justícia, doncs, recuperar una traducció tan vibrant com aquesta.»

«Pel que fa a Dickens, no cal descobrir-lo. És un autor que ha estat sempre present a les llibreries i a les biblioteques de casa nostra; i que no s’ha deixat de traduir: ara fa tres anys, en ocasió del bicentenari del seu naixement, Xavier Pàmies va servir-nos ‘El casalot‘. Quant a ‘Una història de dues ciutats’, hi trobem l’inevitable enrevessament de la trama i en ocasions el to sentimental a què ens té acostumats el narrador, però també i sobretot hi apareix el millor Dickens: l’autor dotat d’una extraordinària tècnica narrativa. A mi m’agrada especialment un episodi del llibre, cap al final, quan els bons, per entendre’ns, fugen en una diligència del terror revolucionari, i no veuen mai l’hora de ser prou lluny de París: llavors, Dickens, el mestre, canvia la veu narrativa: passem de la tercera persona a la primera del plural. Som nosaltres, els lectors, que fugim amb ells: “El vent corre embogit rere nostre, i els núvols solquen el cel encalçant-nos, i també la lluna sembla que ens segueixi: la nit sencera galopa turbulenta al nostre encalç; però, per ara, no tenim cap més perseguidor”.»

nota_musical_petita

Cançons a la vora de Dickens 

La llista musical suggerida comença amb el tema principal de la música escrita per Richard Addinsell per la versió cinematogràfica d’A Tale of Two Cities de 1958, dirigida per Ralph Thomas. A la banda sonora original no s’hi escolta cap piano; però Addinsell considerava el tema molt poderós, i va decidir encarregar a Douglas Gamley una adaptació concertística, que és la que podem escoltar aquí.

“Believe me if All Those Endearing Young Charms” és una de les grans cançons d’amor del s. XIX, escrita pel poeta Thomas Moore, autors de diverses melodies irlandeses per les quals Dickens tenia una especial atracció. Aquesta cançó és citada a les novel·les The Old Curiosity Shop (1841) i Bleak House (1853). “Begone Dull Care” és un goig del s. XVII, que encara es cantava durant l’època victoriana, i a la qual Dickens en va fer referència en diferents textos. “A Child’s Hymn” és una cançó probablement escrita per Charles Dickens que va aparèixer a la revista que ell mateix editava, Household Words, l’any 1856. “College Hornpipe” –també coneguda com “The Sailor’s Hornpipe”– és una coneguda cançó de ball, probablement originària del s. XVIII, que Dickens va citar a Dombey and Son (1848) i a David Copperfield (1850). La cançó va esdevenir molt popular arran del seu ús a la sèrie d’animació Popeye i a l’adaptació que en va fer Mike Oldfield a Tubular Bells (Virgin, 1973).

“A Fine Old English Gentleman”. Dickens va escriure la bal·lada satírica “A Fine Old English Gentleman” ‘per ser llegida o cantada als sopars conservadors’ pel diari liberal The Examiner; es va publicar l’agost de 1841. La cançó és una paròdia d’una dita popular sobre un ‘Fine Old English Gentleman’ qui, ‘while he feasted all the great,/ He ne’er forgot the small’ (‘mentre festejava els grans,/ mai va oblidar els petits’). “Old Towler” és una cançó de caça escrita per John O’Keeffe, citada per Dickens a Our Mutual Friend (1865). Durant el seu primer viatge als Estats Units, Dickens entretenia les dones de la cabina amb un acordió. En paraules seves, ‘No podeu imaginar-vos amb quin sentiment tocava “Home, Sweet Home” cada nit, o quina agradable tristor ens deixava’.

La llista es completa amb tres peces clàssiques que Jack Conway va triar per la versió cinematogràfica de 1935: l’Obertura Egmont, op. 84 de Beethoven, la sisena de les Sis peces, op. 51 de Tchaikovsky, i la nadala tradicional anglesa “God Rest Ye Merry Gentlemen”, a la que Dickens també es va referir a A Christmas Carol (1843).

Acomiadem la selecció amb l’adaptació de la pianista anglesa Joyce Hatto de la partitura que obre la llista, obra de Richard Addinsell.

Una recomanació d’Enderrock

film_petit

Era el millor dels temps, i era el pitjor…

Una història de dues ciutats ha estat adaptada multitud de vegades al cinema i a la televisió, i fins i tot en format de teatre musical. La popularitat de la novel·la de Dickens va fer que ben aviat es filmés la seva adaptació cinematogràfica, de la que es compten diverses versions mudes. Les més destacades: A Tale of Two Cities (William J. Humphrey, 1911), A Tale of Two Cities (Frank Lloyd, 1917) i The Only Way (Herbert Wilcox, 1927).

Una de les versions més populars va ser la protagonitzada per Ronald Colman, Basil Rathbone i Elizabeth Allan, i dirigida per Jack Conway l’any 1935; una ambiciosa producció de David O. Selznick que va estar nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula. El mateix any, i sota la direcció de George Cuckor, O. Selznick ja havia produït, amb un enorme èxit, una altra novel·la de Dickens: David Copperfield.

L’any 1958, Ralph Tomas va dirigir una altra adaptació homònima del clàssic de Dickens. Va ser protagonitzada per Dirk Bogarde, i compta en el paper del Marquès de Sant Evremonde amb la presència d’un jove Christopher Lee. El director va insistir molt en filmar en blanc i negre, ja que “la novel·la havia estat escrita en ‘negre sobre blanc'”.

El 1980 es va realitzar una adaptació per a televisió, dirigida per Jim Goddard i protagonitzada per Chris Sarandon i Peter Cushing.

La BBC també va produir el 1980 una minisèrie de vuit capítols per a televisió, amb Paul Shelley i Sally Osborne; i el 1989, ITV Grenada va realitzar una sèrie de dos capítols James Wilby i Serena Gordon.

S’han produït també un mínim de tres versions com a teatre musical. La més coneguda, la composada per Jeff Wayne, reconegut per haver recreat The War of the Worlds en versió musical. Va estrenar-se l’any 1968 amb el nom Two Cities, the Spectacular New Musical, amb Edward Woodward (The Equalizer, The Wicker Man) com a protagonista. El 1997 també es va adaptar una partitura de David Pomeranz al New Alexandra Theatre de Birmingham, i el 2008, Jim Santoriello va crear-ne una adaptació per a Broadway.

Charles Dickens

Charles-Dickens-007-300x180

Charles Dickens (Portsmouth, 1812- Higham, 1870) és un dels escriptors més populars de la literatura universal, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i nombroses referències en la cultura popular, i autor d’una sèrie inoblidable de novel·les on va desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Considerat com el més gran novel·lista de l’època victoriana, els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat per crear personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. Unes virtuts que deixen en un segon terme els retrets per l’excés de sentimentalisme i pel gust pels esdeveniments improbables i els personatges grotescos. Algunes de les seves millors obres són: Els papers pòstums del Club de Pickwick, Oliver Twist, David Copperfield, El casalot, Temps difícilsUna història de dues ciutats (publicada el 1859), i Grans esperances.

La seva casa natal a Portsmouth, al sud d’Anglaterra, es pot visitar, tot i que és al Museu Dickens de Londres, fundat el 1925 a la casa on va viure entre 1837 i 1839, on hi ha més objectes relacionats amb la seva vida i la seva obra. L’associació Dickens fellowship, fundada el 1902, promou el seu llegat.

Una curiositat… retrats de Dickens a la National Portrait Gallery… n’hi ha un centenar!

original

Charles Dickens escriu “A tale of two cities” el 1859, ambientada en els anys previs a la revolució francesa. A la indubtable qualitat narrativa d’una història d’amor, de secrets, de traïcions cal afegir l’interès per les descripcions de la societat de l’època, simbolitzades per les ciutats de Londres i París amb uns ritmes i unes circumstàncies ben diferents. D’alguna manera, Londres representa aquí l’ordre i París el caos.

El Projecte Gutenberg recull l’original anglès de la novel·la.

Jordi Arbonès, traductor de Dickens al català

467fotoarbones2_p

Jordi Arbonès i Montull (Barcelona, 1929 – Buenos Aires, 6 octubre 2001) va escriure assaig, poesia, teatre i narrativa, però sobretot va dedicar la seva vida a la tasca de traductor. Difícilment cap lector català no haurà llegit alguna obra traduïda per ell, ja que el llistat de versions que en va fer resulta, si més no, sensacional. Podeu llegir aquí l’entrevista d’Alba Pijuan a Jordi Arbonès realitzada l’any 2001, mateix any de la seva mort en què parla de la seva feina com a traductor. Publicada a Quaderns. Revista de traducció, núm. 10, 2003.

La traducció de Jordi Arbonès d’Una història de dues ciutats va ser guardonada amb el Premi Nacional de Traducció de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 1994.

La Càtedra Arbonès de la Universitat Autònoma de Barcelona conserva tot el seu llegat. Podeu llegir aquí el parlament de l’escriptor Joaquim Carbó, amic d’Arbonès, en l’acte inaugural de la Càtedra.

L’any 2012, coincidint amb el bicentenari del naixement de Charles Dickens, el TRILCAT (grup d’estudis de traducció, recepció i literatura catalana), format per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Jaume I i de la Universitat Ramon Llull, va organitzar un seminari sobre “Dickens en la cultura catalana: la recepció i les traduccions”. Les actes d’aquest seminari es poden llegir aquí.

0404

Voleu escoltar com sona Una història de dues ciutats en anglès? Us oferim dues versions ben diferents.

Per una banda, l’enregistrada pel gran actor i director Orson Wells el 1945 per al Lux Radio Theater:

I de l’altra, una versió d’un projecte col·laboratiu nord-americà que posa a disposició del públic, en obert, enregistraments de novel·les de domini públic. Aquí.