Dossier de lectura: L’hostal vermell

Dossier de Lectura

L’hostal vermell

 

Balzac a L’Avenç

portada-242_medium

Amb motiu del bicentenari del naixement d’Honoré de Balzac, Antònia M. Cerdà destria les claus de la seva novel·la, L’obra mestra inconeguda, on el tema central és l’assoliment de la perfecció materialitzada en una pintura, reflex segons Cerdà de la personalitat perfeccionista de l’escriptor francès. Un cop definit el contingut i rerefons de l’obra, l’autora analitza la seva influència en Pablo Ruiz Picasso qui, un segle més tard, va il·lustrar el text amb gravats i dibuixos, alguns dels quals es recullen a l’article. Podeu descarregar-vos-el gratuïtament aquí.

 

nota_musical_petita

“Aucun homme ne s’arrache aux douceurs du sommeil matinal pour écouter un troubadour en veste, une fille seule se réveille à un chant d’amour” (Honoré de Balzac a Pierrette, 1840)

El menú musical de L’hostal vermell ve encapçalat per una cançó interpretada per Yves Montand, “La complainte de l’auberge rouge”, que pot escoltar-se a la banda sonora de la pel·lícula L’auberge rouge (Claude Autant-Lara, 1951).

Hi trobem també algunes obres inspirades en obres de Balzac, de caràcter líric; i una curiositat: la cançó “Lilly of the Valley” de Queen, inclosa al seu disc Sheer Heart Attack (1974). Aquesta cançó va ser escrita per Freddie Mercury, i està basada en la novel·la Le Lys dans la vallée (1836) d’Honoré de Balzac. Mercury adorava l’idioma i les novel·les franceses –llengua que pot trobar-se a cançóns com “Killer Queen”, “Let me Entertain You” o “Seaside Rendezvous”.

Tot i que no va dedicar-li cap cançó, Bob Dylan llegia a Balzac. A les seves Cròniques, diu de l’escriptor francès: “Balzac és molt divertit. La seva filosofia és senzilla i directa; bàsicament diu que el materialisme pur és una recepta per la bogeria. L’únic coneixement autèntic per Balzac sembla que sigui la superstició. Tot està subjecte a anàlisi (…) Aquest és el secret de la vida: qüestionar-ho tot. Balzac és divertidíssim”.

 

film_petit

L’hostal a la pantalla gran

Existeixen diverses adaptacions filmiques de l’obra de Balzac L’auberge rouge. La més antiga és una versió dirigida per Camille de Morlhon l’any 1910; però és més interessant la película homónima dirigida el 1923 per Jean Epstein, qui també en va adaptar el guió. Un film mut en el qual s’hi pot veure –fet inusual a l’època–, gran quantitat de primers plans. Més informació sobre el film en aquest enllaç.

El còmic francès Fernandel va protagonitzar L’auberge rouge (Claude Autant-Lara, 1951) que, tot i tenir el mateix nom que la novel·la de Balzac, la pren només com a font d’inspiració i en conserva alguns elements: l’alberg de muntanya, el misteri, els crims… Havia de ser un homenatge al centenari de la mort de Balzac, però per motius econòmics van haver de filmar un altre guió. La pel·lícula va ser un èxit a França, i és recordada com un dels millors treballs de Fernandel.

De la pel·lícula de 1951 se’n va fer un remake l’any 2007, dirigit per Gérard Krawczyk i protagonitzat per Christian Clavier i Josiane Balasko.

 

La versió de George Sand

George_Sand_by_Nadar,_1864

L’escriptora George Sand, pseudònim d’Amandine Aurore Lucile Dupin (París, 1804 – 1876), va conèixer Balzac a través del seu amant Jules Sandeau. Les seves relacions van ser d’amistat i intel·lectuals, malgrat les seves visions oposades sobre la política, el matrimoni o l’emnacipació de la dona. Balzac va dedicar a Sand les seves Mémoires de deux jeunes mariées (1842) i ella escriví un prefaci a l’edició pòstuma de la Comédie humaine (1853).

D’entre la trenta d’obres de teatre que escriví Sand hi ha una versió de L’auberge rouge per estrenar al teatre de Nohant, on vivia, l’11 d’octubre de 1859 i que Balzac (mort el 1850) no arribà a conèixer. Si bé conserva el nucli narratiu (el crim comès a l’alberg d’Andernach el 1799), canvia fortament l’estructura de la història. Podeu llegir més sobre el tema aquí (en francès).

 

El novel·lista francès més important de la primera meitat del segle XIX

FRANCE - HONORE DE BALZAC
Honoré de Balzac (Tours, 1799 – París, 1850)
és el novel·lista francès més important de la primera meitat del segle XIX, i el principal representant de l’anomenada “novel·la realista”. Va elaborar una obra monumental, La comèdia humana, un cicle de més de noranta novel·les i contes, publicat entre 1829 i 1852, l’objectiu del qual era descriure d’una manera quasi exhaustiva la societat francesa de la seva època o, segons la seva famosa frase, “fer-li la competència al registre civil”. L’Avenç va publicar el 2012 El coronel Chabert, que ha estat adaptada al cinema repetidament i és una de les principals novel·les de la sèrie anomenada per Balzac “escenes de la vida privada”.

A París es pot visitar la Maison de Balzac, la casa on l’autor va escriure La comèdia humana. La biblioteca de la Maison de Balzac compta amb més de 15.000 documents sobre l’autor.

Maison-de-Balzac-©-Stéphane-Piera-Roger-Viollet

Maison-de-Balzac-©-Stéphane-Piera-Roger-Viollet

A trenta quilòmetres de Tours, la ciutat natal de l’autor, hi ha el Musée de Balzac. El museu està situat al Château de Saché, un castell on Balzac hi va passar llargues temporades entre 1825 i 1848. A més, els voltants d’aquest castell són l’escenari de la novel·la Le Lys dans la vallée (1836), que forma part de les “escenes de la vida al camp” de La comèdia humana.

 

L’auberge rouge

L’Hostal vermell, publicada per entregues a la Revista de París el 1831, és una de les 87 novel·les que conformen La comèdia humana. Aquesta obra col·lossal està formada per un  conjunt d’històries interconnectades amb les què Balzac pretenia fer un retrat de la societat francesa des de la caiguda de Napoleó i la subseqüent Restauració borbònica (1815) fins a la Monarquia de Juliol (1830 – 1848). L’Hostal vermell forma part dels Estudis filosòfics, un dels tres grups en què està dividida La comèdia humana, juntament amb els Estudis de costums i els Estudis analítics.

Podeu accedir a l’original en francès aquí.

 

Voleu escoltar L’Hostal vermell en francès? Us oferim una versió amb la veu d’Alexandre Khazan per a l’associació Des Livres à Lire et à Entendre.