Dossier de Lectura: Homes com nosaltres

Homes com nosaltres

Dossier de Lectura

Homes com nosaltres

Carso 1916

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Us oferim la introducció que l’escriptor italià Mario Rigoni Stern va escriure per a Lussu, i que precedeix el llibre.

Un dels millors llibres sobre la Primera Guerra Mundial

Dels llibres sobre la Primera Guerra Mundial, Homes com nosaltres (Un any a l’altiplà) d’Emilio Lussu és, per a mi, el més bonic. Dels molts que he llegit, estudiat i consultat, d’autors italians, austríacs, alemanys, francesos, anglesos, russos i americans, cap d’ells, exactament cap, m’ha commogut i m’ha fet sentir partícip de tot allò que l’autor explica. ¿Potser perquè he nascut a l’altiplà en una casa reconstruïda damunt les runes que Lussu havia vist el 1917? ¿Potser perquè anava a caçar galls salvatges i perdius de roca a les muntanyes de Zebio, Fior i Castelgomberto, i des d’allà dalt he vist tantes vegades com sortia el sol i la plana i el mar llunyà s’il·luminaven? ¿Potser perquè encara vaig a caminar a la vall de Nos amb el meu gos?

Corria l’any 1953 quan vaig llegir per primera vegada el llibre. Me l’havia dut un cosí de Pàdua. La coberta era modesta i el paper més aviat groc; havia estat editat a Roma per Giulio Einaudi quan encara estàvem ocupats pels alemanys. Vaig escriure: “…em vaig posar a llegir-lo com l’ós que s’abraona a la mel, desatenent fins i tot els deures d’hospitalitat. La meva sorpresa va ser gran. Potser la més gran que he tingut com a lector: aquelles pàgines parlaven de fets esdevinguts en les meves muntanyes durant la Gran Guerra i, concretament, en una muntanya que conec com l’hort de casa…”.

El cosí que m’havia portat el llibre em va presentar els Trentin: la senyora Beppa i els fills de Silvio, i va ser a través d’ells que vaig arribar a Emilio Lussu. Al llarg de la meva vida he topat amb algun gran capità: són homes poc comuns, de gran ascendent, en primer lloc exigents amb ells mateixos, que manen sense fer soroll, que saben afrontar amb la força de la raó les situacions més dramàtiques i difícils, a qui no agraden les “gestes heroiques”, que coneixen el valor de cada existència i que viuen la història. Entre els autèntics capitans, Emilio Lussu ha estat el més gran.

Rei pastor, noble caçador, domador de cavalls, home polític a primera línia en els moments més importants de la història d’Itàlia d’aquest segle, narrador simple com un clàssic antic, però per a mi capità. I prou. De manera que, quan encara avui vaig a caminar pels llocs que ens descriu, és com si vingués amb mi per repetir-me coses que no ha escrit, per explicar-me sobre el terreny les accions de la Brigada Sàsser en aquell any a l’altiplà.

No va escriure aquest llibre com un dietari, ni com un assaig històric, ni com una provatura literària: es va limitar a indicar els fets amb paraules com si ho expliqués als seus parents, als tziu, els seus mestres de pagès, homes balentes: “Aquest és el meu clan -em deia-, on l’honor i la paraula tenen el màxim valor”.

Pàgines com aquestes no podien néixer sinó d’un estat d’ànim determinat. Això ho vaig entendre de seguida però més tard, quan me’n va parlar i vaig llegir les altres coses que havia escrit, tot se’m va fer encara més clar. Escriure’l se li havia convertit en una necessitat: i no perquè Salvemini l’hagués estimulat, ni perquè era lluny de la seva Sardenya, perquè en aquell moment de la seva vida no actuava al costat dels seus companys exiliats a França, sinó que es trobava forçat a una llarga convalescència a Suïssa, on l’havien operat dels pulmons a causa d’una malaltia contreta a la presó. I és allà, entre les muntanyes dels Grisons que li recordaven les muntanyes de l’altiplà, en l’obligada immobilitat, que sorgeix de la seva ploma amb memòria viva Homes com nosaltres.

Òbviament un llibre d’aquesta mena, escrit per un exiliat que havia fugit del confinament, i en aquella època -era l’any 1936-, no podia ser publicat a Itàlia; va sortir a París el 1938, a les Edizioni Italiane di Cultura. Molt pocs el van llegir. Giulio Einaudi el va donar a conèixer després de l’alliberació de Roma, quan la seva editorial va poder recuperar l’activitat. Però aleshores tampoc no van ser gaires a llegir-lo; aquell 1945 Itàlia vivia altres grans esdeveniments i Lussu participava activament en la Resistència. Va ser reeditat a Torí el 1960 i, finalment, crítics, historiadors i lectors el van descobrir. Ara, els joves d’avui dia, per als quals la Gran Guerra és més lluny que la lluna, troben en aquest llibre el que els textos escolars no expliquen, el que els professors no ensenyen, el que la televisió no programa. I tampoc el cinema. Uomini contro [la pel·lícula de Francesco Rosi, 1970, inspirada en el llibre de Lussu] no és Homes com nosaltres. Un dia, a Roma, després d’haver vist la pel·lícula amb ell i amb Rosi, mentre l’acompanyava a la plaça Adriana, em va dir com si pensés en veu alta: “…tu ja ho saps, a la guerra de tant en tant fins i tot cantàvem…”.

I és cantant Un ramet de flors, mentre puja per primera vegada a l’altiplà aquell juny de 1916, que la Brigada Sàsser troba els refugiats que han abandonat les seves cases a la fúria de la guerra: “La nostra columna va cessar els cants i es va produir el silenci”. La resta és escrita a les pàgines que segueixen i que es mantindran per sempre més en la història de la nostra Itàlia.

Mario Rigoni Stern

Febrer del 2000

La Primera Guerra Mundial a L’Avenç

L’historiador i periodista Miguel Ángel Bastenier va escriure un article intitulat “El fi de la primera guerra mundial”. Es va publicar a L’Avenç, al número 10 (novembre de 1978). El podeu llegir aquí.

En l’especial “Visions de la Gran Guerra” corresponent al número 294 (setembre de 2004) hi apareixen diversos articles sobre la Primera Guerra Mundial. Recomanem especialment “Entre la guerra i la pau”, de David Martínez Fiol, “Siegfried Sassoon i la literatura sobre la Gran Guerra”, de Mireia Llorens i Ruiz, “Gaziel, Xammar, Ametlla i Macià. Quatre corresponsals catalans a la Gran Guerra”, de Jaume Ciurana i Llevadot i “Josep Simont i els dibuixants de la Gran Guerra”, de Glòria Escala i Romeu. Els trobareu clicant a aquests enllaços: aquí, aquí, aquí i aquí.

“Tota imatge necessita una narració. La Primera Guerra Mundial inicia l’èpica de l’aviació, que més tard continuarà amb Saint-Exupéry. La reelaboració del passat adopta formes molt diverses. Les enciclopèdies edulcoren la funció dels avions i converteixen els pilots en herois”. Al número 299 (febrer de 2005) l’escriptor Francesc Serés publica “El nou món de sempre”, que trobareu aquí.

nota_musical_petita

Cançons d’una guerra

film_petit

Uomini contro, de Francesco Rosi: una aproximació

Homes com nosaltres,  o Un any a l’altiplà, el seu títol original, va ser portada al cinema per Francesco Rosi en un film de l’any 1970 intitulat Uomini contro. Adjuntem un fragment de la pel·lícula. Podeu llegir la biografia de Rosi aquí.

Adjuntem també un parell de fotogrames de la pel·lícula:

Alain Cuny i Gian Maria Volonté a 'Uomini contro'

Gian Maria Volonté a 'Uomini contro'

Una lectura dramatitzada

Adjuntem una lectura dramatitzada de l’obra de Lussu. Data de l’any 1997. A càrrec de Piero Marcialis, Mario Medas i Franco Madau.


“A finals del mes de maig del 1916, la meva brigada -regiments 339è i 400è- era encara al Carso”. Així comença Homes com nosaltres. Oferim una sèrie de fotografies de l’any 1916, precisament del Carso, el topònim que esmenta Lussu al començament de la novel·la.

San Martino del Carso, 1916

San Martino del Carso, 1916

El Carso, 1916

El Carso, 1916

El Carso, 1916

El Carso, 1916

Emilio Lussu (Armungia, Sardenya, 1890 – Roma, 1975)

L'escriptor Emilio Lussu.

Emilio Lussu va ser un escriptor i polític italià. Diputat i dos cops ministre, va ser fundador del Partito Sardo d’Azione i del moviment antifeixista Giustizia e Libertà. Va prendre part com a oficial a la Primera Guerra Mundial, on va ser condecorat diverses vegades, i com a voluntari a la Guerra civil espanyola i a la Resistència italiana. El 1916 la seva brigada va ser enviada a les muntanyes entorn d’Asiago per crear un front que resistís l’avenç austríac. Aquesta experiència va inspirar Lussu la seva obra mestra, Un anno sull’Altipiano (1938), escrita a Suïssa mentre estava convalescent d’una tuberculosi.

Podeu llegir la biografia de Lussu aquí.

Adjuntem també l’enllaç al museu dedicat a Emilio i Joyce Lussu, situat a Armungia.

Teresa Muñoz Lloret (Barcelona, 1958)

La traductora de Lussu, Teresa Muñoz .

Llicenciada en filologia catalana, és autora de la biografia Josep M. Castellet. Retrat de personatge en grup (2006). Com a traductora, ha guanyat el premi Vidal Alcover (2004) per la seva versió dels Contes de Primo Levi. Ha traduït, a més, Natalia Ginzburg, Antonio Tabucchi, Paolo Giordano i Italo Calvino. Per a L’Avenç ha traduït Les paraules són pedres, de Carlo Levi (2011).

Camilleri parla de Lussu

Adjuntem un article en què s’explica un fet sorprenent que posa en relació l’escriptor italià Andrea Camilleri amb Lussu. Podeu llegir l’article aquí. És publicat a La nuova Sardegna (maig de 2013).

Com a darrera curiositat…

Adjuntem un fragment d’un llibre de text escolar italià en què hi ha activitats de lectura sobre Homes com nosaltres. Podeu accedir-hi clicant aquí.