Dossier de Lectura: Els papers d’Aspern

Dossier de Lectura

Els papers d’Aspern

Un jove editor es desplaça fins a una Venècia decadent amb la finalitat d’obtenir documents inèdits del difunt poeta americà Jeffrey Aspern. Encobrint tant la seva vertadera identitat com les seves intencions reals, el protagonista aconsegueix instal·lar-se al palazzo de Juliana Bordereau, un antic amor de l’escriptor que conserva valuosos tresors literaris originals. L’estudiós s’introdueix en un ambient buit i fred, impregnat per una vella esplendor ara inexistent, on la solitària i misteriosa centenària, tot i viure acompanyada de la seva neboda, es manté reclosa en la incomunicació. Lluny de poder accedir fàcilment als papers d’Aspern, l’esperit curiós amb tendència obsessiva del protagonista buscarà possibles vies d’accés per realitzar el seu objectiu i convertirà la recerca en el mòbil de la seva vida.

“Les aventures de la diferència” , escrit per Joan Todó i publicat a L’Avenç núm. 427. Todó parteix de la lectura de la novel·la de Henry James de l’any 1878 titulada Els Europeus (que ha estat publicada el 2016 per l’Editorial Alpha en una traducció de Xavier Pàmies) per tal d’establir una comparació temàtica amb la novel·la còmica de Stella Gibbons que es titula La filla de Robert Pose. Segons Todó, ambdues obres tracten sobre un retrobament familiar que, alhora, també suposa un xoc de sensibilitats.   

L’autor, l’autor“, escrit per Jordi Puntí i publicat L’Avenç, núm. 414 (juliol de 2015). En aquest cas, l’escriptor se centra en un episodi que, segons Puntí, va marcar un punt d’inflexió en l’obra literària de Henry James: el fracàs d’una obra teatral que James va estrenar la nit del 5 de gener de 1895. Segons Jordi Puntí, la sotragada que Henry James s’endugué arran del poc èxit d’aquesta obra teatral va provocar, a llarg termini, un efecte alliberador en l’escriptor. Si abans d’aquest fet, les obres de l’autor- tal com explica l’escriptora Cynthia Ozick- , són transparents i racionals, posteriorment les seves novel·les apareixen sempre com recobertes amb un vel que va més enllà del món conscient i controlat. En són exemples: Dins la gàbia (1898), La bèstia de la jungla (1903) o La copa daurada (1904). L’obra de James es troba, doncs, a cavall de dos èpoques: el segle XIX, època de la novel·la realista, i principis del XX, quan es busca la modernitat.

 

film_petit

El 1947 va estrenar-se The Lost Moment, pel·lícula basada en Els papers d’Aspern, que va ser interpretada per Susan Hayward i narrada per Robert Cummings.

Cartell de la película The Lost Moment, 19.

Cartell de la pel·lícula The Lost Moment, 1947.

El 1985 la novel·la va tornar a passar a la gran pantalla, amb la pel·lícula Aspern, dirigida per Eduardo de Gregorio i interpretada per Jean Sorel, Bulle Ogier i Alida Valli.

El 1991 Jordi Cadena i Manuel Valls van adaptar la novel·la de Henry James a un guió cinematogràfic en català. La pel·lícula, titulada Els papers d’Aspern, va ser interpretada per Hermann Bonnín, Sílvia Munt, Rosa Novell, Amparo Soler Leal, Núria Hosta, Marc Martínez, Víctor Guillén, Pep Melià i Josep Maria Pou. Podeu veure-la sencera a YouTube.

El 2010, va estrenar-se la pel·lícula The Aspern Papers, dirigida per Mariana Hellmund i interpretada per Judith Roberts, Brooke Smith, Felix d’Alivella, Joan Juliet Buck, Lourdes Brito i Marvin Huise.

Tràiler de la pel·lícula The Aspern Papers, 2010.

El 1959, la novel·la Els papers d’Aspern va ser adaptada al teatre per Michael Redgrave i representada amb èxit al Queen’s Theatre de Londres, amb el mateix Redgrave i Flora Robson com a protagonistes. El 1962 es va representar a Broadway amb Maurice Evans i Wendy Hiller. L’obra ha estat traslladada a l’escena teatral nombroses vegades seguint l’adaptació original.

El 1984 l’obra va ser representada al Theatre Royal, Haymarket, de Londres. Entre els intèrprets destacàven Vanessa Redgrave-que va rebre el premi “Oliver Award” com a Millor Actriu-, Wendy Hiller i Christopher Reeve.

El 1988 el Dallas Opera va estrenar, en primícia, l’òpera de The Aspern Papers, de Dominick Argento.

Escena de The Aspern Papers, al Dallas Opera.

La novel·la de James està ambientada a la Venècia de finals del segle XIX. Us mostrem alguns gravats de l’època, juntament amb altres imatges dels emblemàtics canals venecians.

 

La Dogana i la Giudecca des del Campanile, Venècia, finals del segle XIX. Fotografia.

La Dogana i la Giudecca des del Campanile, Venècia, finals del segle XIX. Fotografia.

 

Rio dei Mendicanti i Basilica dei Santi Giovanni e Paolo, Venècia, 1889. Gravat.

   Rio dei Mendicanti i Basilica dei Santi Giovanni e Paolo, Venècia, 1889. Gravat.

 

El Gran canal de Venècia-Turner

 El gran canal de Venècia, de Joseph Mallord William Turner. Any 1835. Pintura a l’oli.

james

Henry James (Nova York, 1843 – Londres, 1916), novel·lista nord-americà naturalitzat anglès, és un dels més grans autors de la cultura literària transatlàntica. Entre la tendència objectiva pròpia de les descripcions realistes i l’ús de les tècniques creatives més modernes, l’escriptor representa la unió entre la tradició literària del XIX i les avantguardes del XX. Les seves creacions, centrades en l’exploració psicològica del viatger, són el resultat d’una constant preocupació pel punt de vista, l’originalitat en el maneig del monòleg interior. Pel que fa al desenvolupament temàtic, està marcadament caracteritzat per l’ambigüitat i la subtilesa. Tot i ser més conegut per novel·les com Daisy Miller (1878), The Portrait of a Lady (1881) o The Ambassadors (1903), també va crear narracions més breus, com és el cas d’Els papers d’Aspern (1888), basades en la recerca d’un secret absolut que converteix l’espera en l’essència de la trama. Per a més informació, podeu consultar el web dedicat a l’autor, editat i escrit per Adrian Dover.

 

8800bio_p

Joan Sellent i Arús (Castellar del Vallès, 24 d’octubre de 1948) és un traductor català, valorat especialment per les seves traduccions teatrals. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i continuà els estudis amb un Màster en Traducció Literària a la Universitat de Manchester, en el qual féu un treball sobre la traducció de La taronja mecànica, d’Anthony Burgess. Sellent ha traduït al català una gran quantitat d’obres d’autors com Paul Auster, Willa Cather, Charles Dickens, Noah Gordon, Nathaniel Hawthorne, Henry James, Ring Lardner, Salman Rushdie, Robert Louis Stevenson, Mark Twain o H.G. Wells, Armstrong, Alan Bennett, Edward Bond, Tennessee Williams, Harold Pinter, David Mamet, Arthur Miller, Neil LaBute, Oscar Wilde o George Bernard Shaw.

Podeu consultar el text original de The Aspern Papers (1888), dins “The Atlantic Monthly Volume” 0061 Issue 365 (March 1888) [pp. 296-315].

També podeu accedir a l’edició online del text original de The Aspern Papers (1888).

Els papers d’Aspern també disposen d’àudiollibre, que podeu trobar al portal livribox.org.

El 26 d’abril de 2010, la BBC Radio 4 va començar a emetre una versió reduïda de Els papers d’Aspern, dins la secció “Book at Bedtime”, llegida per Samuel West.

El text ha estat traduït nombroses vegades al castellà i publicat per diverses editorials:

  • Los papeles de Jeffrey Aspern. Barcelona: Janés, 1946.
  • Los papeles de Aspern. Traducción de J. Kogan Albert. Buenos Aires: Losada, 1950.
  • Los papeles de Aspern. Traducción de José María Aroca. Barcelona: Tusquets, 1971.
  • Los papeles de Aspern y otras historias de escritores. Traducción deJosé María Valverde. Barcelona: Planeta, 1978.
  • Los papeles de Aspern. Traducción de Sergio Pitol. Caracas: Monte Ávila Editores Latinoamericana, 1998.
  • Los papeles de Aspern. Traducción de Rolando Costa Picazo. Buenos Aires: Colihue, 2005
  • Los papeles de Aspern. Traducción de Francisco Carrasco. México: Universidad Veracruzana, 2008

Podeu consultar un portal sobre Venècia de l’Associació Cultural Aliusmodi. Pel context de la novel·la que ens ocupa us recomanem especialment l’apartat dedicat a l’època que va des del 1800 fins el 2000.