Dossier de Lectura Llull x Llull

llull-x-llull-197x300

Dossier de Lectura

Llull x Llull

Amb motiu del setè centenari de la mort de Ramon Llull, Llull x Llull ens descobreix la dimensió sobretot literària, però inevitablement polièdrica, de l’escriptor mallorquí. En els seus llibres, d’una extraordinària qualitat literària, ben desconcertant si tenim en compte que Llull parteix gairebé del no-res, pel que fa a l’existència d’una tradició prèvia en llengua catalana, hi afloren el seu pensament, les seves inquietuds i els seus projectes.

L’objectiu de l’antologia, a cura de Joan Santanach, professor de literatura de la UB i comissari de l’Any Llull, és oferir un tast dels títols més representatius d’un autor bàsic, per bé que al mateix temps encara molt desconegut, de la literatura catalana. Llull x Llull, així, ofereix aproximacions al Llibre de contemplació, al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre del gentil e dels tres savis, al Romanç d’Evast e Blaquerna, amb el conegut Llibre d’amic e amat, al Llibre de meravelles o Fèlix, a l’Arbre de ciència, que inclou l’extraordinari Arbre exemplifical, o al Cant de Ramon. Els passatges escollits van acompanyats d’il·lustracions en color i de breus explicacions que els contextualitzen i ajuden a interpretar-los. L’antologia Llull x Llull és una coedició de la Institució de les Lletres Catalanes i L’Avenç amb motiu de l’Any Llull.


Video promocional de Llull x Llull, enregistrat amb la participació d’un grup de lectors, el 21 de juny de 2016, a l’estació de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de Clack.

Amb motiu de l’exposició i del conjunt d’activitats programades pel CCCB en el marc de l’Any Llull Susanna Portell escriu l’article “La contemporaneïtat de Ramon Llull” publicat a L’Avenç num. 427 (octubre de 2016). Arran de l’aproximació a l’exposició -comissariada per Amador Vega amb l’objectiu d’explicar l’impacte del pensament de Llull en les arts, però també en la literatura, la ciència i la tecnologia- Portell fa referència a l’escultor Oteiza, el pintor Antoni Tàpies, l’arquitecte Juan de Herrera, entre d’altres. Tots ells comparteixen la fascinació per l’univers lul·lià que ha tingut un paper rellevant dins les seves respectives obres.

A la secció “Focus” de la revista L’Avenç, núm.336 (juny de 2008) podeu trobar dos interessants articles dedicats a Ramon Llull. Per una banda, “El món polític i social de Ramon Llull” de Paul H. Freedman ofereix una acurada exploració del context polític i social en què té lloc la trajectòria vital del pensador i escriptor mallorquí, és a dir, de la societat catalana i mediterrània en què va formar les seves idees i on va maldar per dur-les a terme. Per altra banda, Montserrat Piera escriu “Ramon Llull. La cerca i el romanç”, article en què s’explora tant l’opus del filòsof com la seva empremta en autors i pensadors posteriors. Piera presenta les influències literàries que van conformar el pensament de Llull i després mostra els fils temàtics i compositius del roman o romanç medieval que flueixen des de Llull i els seus precursors a obres més tardanes com el Tirant lo Blanc.

Dins del Dossier de L’Avenç núm. 49 (maig de 1982), dedicat als orígens de la llengua catalana, a un article titulat “Ramon Llull, creador del català literari” Modest Prats explora una de les moltes facetes de Ramon Llull –potser la més rellevant-, la de fundador de la prosa en català. L’autor expressa:

“Un dels tòpics, ben establert i repetit constantment, de la història literària reconeix Ramon Llull com «el creador de la prosa literària en llengua catalana». Difícilment pot deixar de ser veritat una afirmació tan indiscutidament repetida, però això no ens estalvia un esforç per comprendre’n amb rigor els límits i l’abast.”

També us poden interessar els següent articles:

A més, també podeu consultar articles sobre Ramon Llull a Els Marges, revista sobre llengua i literatura fundada el 1974 per Joaquim Molas que des de el 2004 s’edita sota el segell de L’Avenç. Us recomanem dos interessants articles d’accés obert sobre Ramon Llull. Per una banda, “Per comprendre l’Art de Ramon Llull. L’aportació d’Anthony Bonner” de Josep Maria Ruiz Simon, professor de la Universitat de Girona; un estudi que repassa la contribució d’Anthony Bonner en la comprensió del funcionament de l’Art lul·liana. Per altra banda, “La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes”, escrit per Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler. L’estudi no només es centra en estudiar el contingut més pragmàtic i funcional de l’obra lul·liana, sinó també en analitzar les perplexitats que planteja la llengua vernacla dels documents originals.

nota_musical_petita

La selecció musical lul·liana

<iframe src=”https://embed.spotify.com/?uri=spotify:user:jordinovell:playlist:0AmaYxXrJ9aC4nbMc6Dgrs” width=”300″ height=”380″ frameborder=”0″ allowtransparency=”true”></iframe>

film_petit

Llull a la pantalla

La vigília de l’11 de setembre d’enguany s’estrenà Jo, Ramon Llull, una coproducció de Televisió de Catalunya, Batabat i La Xarxa que mostra la vida de l’escriptor i filòsof mallorquí tot combinant documental i ficció. Els directors, Antoni Tortajada i Joan Gallifa, han fonamentat aquesta creació en l’obra Vida coetània, les memòries personals que Llull va deixar escrites el 1311, cinc anys abans de morir. El podeu trobar a tv3alacarta, o fent clic aquí.

jo-ramon-llull

Fotograma de Jo, Ramon Llull

Al mateix web de tv3alacarta hi podeu trobar Phantasticus. El cant de Ramon, un documental dirigit per Cesc Mulet i estrenat a la Fira del Llibre de Frankfurt l’any 2007. La coproducció de TV3, IB3, La Perifèrica Produccions i Oberon Cinematogràfica mostra la vida, l’obra i la influència de Ramon Llull de la mà d’alguns estudiosos destacats com Lola Badia, Anthony Bonner, Jordi Gayà i Albert Soler.

En el marc de L’Any Llull, s’està treballant en altres produccions audiovisuals que s’estrenaran pròximament com Ramon Llull i el secret de la vida d’Emili Manzano; Documental Llull, una sèrie històrica de quatre capítols sota la direcció d’Antoni Capellà, amb guió de Guillem Frontera i música de Joan Valent; Lullius. Rediscovering Ramon Llull d’Òscar Palet; i una sèrie documental sota la producció de Batabat. Podeu trobar més informació al programa d’activitats de l’Any Llull.

Seguint el programa del cicle de cinema “Entorn de l’època de Ramon Llull” que va organitzar la Universitat de les Illes Balears l’any passat, us recomanem el següent llistat de pel·lícules que permeten contextualitzar la baixa edat mitjana en què va viure Ramon Llull:

  • Alexandr Nevski (1938) de Sergei Eisenstein
  • Jungfrukällan (La font de la donzella) (1960) d’Ingmar Bergman
  • The Lion in Winter (1968) d’Anthony Harvey
  • Robin and Marian (1976) de Richard Lester
  • Francesco (1989) de Liliana Cavani

Per acabar, també us poden interessar les següents conferències: “Vida i obra de Ramon Llull”  que va oferir l’editor de la present obra i comissari de l’Any Llull, Joan Santanach al Centre Cultural Blanquerna el darrer mes de febrer i “Ramon Llull: personatge, autoritat i il·luminat”, celebrada a l’Ateneu Barcelonès de la mà de la professora de Filologia de la UB, Lola Badia.

 

Llull al teatre

Del 22 d’octubre al 13 de novembre de 2016 es va representar al Teatre Lliure de Montjuïc l’obra Renard o el Llibre de les Bèsties, una versió lliure de la famosa obra de Llull que prenia la forma d’un musical vibrant i encomanadís, amb l’esbojarrada adaptació per al públic familiar que signava Marc Rosich i les cançons que va composar expressament Clara Peya. Amb un ritme accelerat i presentant una galeria d’animals que també incloïa lleopards, bous, elefants i fins i tot algun humà d’allò més bèstia, la peça volia apropar als més petits l’art d’explicar faules, que en el cas de Llull reben el nom d’eximplis.

renard_esp2

Fotografia del muntatge teatral

La galeria del Llull x Llull

Aquí podeu veure i ampliar les imatges que trobareu a l’interior del llibre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Qui fou Ramon Llull?

800px-ramon_llullRamon Llull (c. 1232-1316) va néixer a Mallorca tres anys després de la conquesta cristiana de l’illa. Aquest fet va marcar-lo profundament. Vinculat a la cort de l’infant Jaume, casat i amb fills, a l’edat de trenta anys la seva vida va patir un canvi radical. Es va consagrar a la causa de la fe i a treballar per la conversió dels no cristians. Va escriure més de dos centenars de llibres, entre els quals hi ha ben bé mitja dotzena de títols bàsics per a la naixent literatura catalana. En l’àmbit del pensament va concebre l’Art, un sistema d’argumentació lògica que li havia de servir per trobar i demostrar la veritat divina, humana i referida a qualsevol aspecte de la creació. Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa, la Mediterrània oriental i, en tres ocasions, al nord d’Àfrica. Les seves obres han estat llegides i comentades per nombrosos pensadors posteriors, cosa que el converteix en l’autor català més influent de tots els temps.

Joan Santanach, l’editor

joan-santanach-foto-laia-serchJoan Santanach (Barcelona, 1973) és professor de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’Editorial Barcino. S’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, amb una atenció especial en la figura de Ramon Llull i la transmissió de la seva obra; ha preparat diverses edicions crítiques de llibres seus, com la de la Doctrina pueril i, amb Albert Soler, del Romanç d’Evast e Blaquerna, totes dues a la NEORL. Amb Lola Badia i Albert Soler ha publicat a Tamesis Books el llibre Ramon Llull as a Vernacular Writer. També s’ha interessat per l’estudi dels llibres de cuina medievals, àmbit en el qual ha fet múltiples aportacions, incloses edicions del Llibre de Sent Soví i del Llibre d’aparellar de menjar. Ha publicat alguns estudis sobre la literatura del segle xix i l’obra de Jacint Verdaguer, i ha participat en l’edició de l’Epistolari català de Joan Miró.

Poc després que Santanach fos nomenat comissari de l’Any Llull 2015-2’016, Anna Punsoda va entrevistar-lo a Núvol: podeu accedir aquí a l’entrevista. L’estudiós parla sobre la sèrie d’actes commemoratius i, especialment, sobre la rellevància de Llull en el sí de la cultura catalana. En destaquem el següent fragment:

“Ens podem aproximar a Llull des de perspectives molt diverses. Es tracta d’un personatge excepcional, amb una biografia apassionant i que va parlar sobre totes les disciplines de la seva època. Sobre teologia i filosofia, sobre medicina, dret, lògica, retòrica, astronomia. I ho va fer des d’un punt de vista molt personal, cosa que a l’edat mitjana no era gens habitual.”

Tot sobre Ramon Llull

Podeu accedir a la Base de Dades Ramon Llull on podreu trobar informació sobre les obres de Llull, tant autèntiques com apòcrifes, sobre obres d’autors lul·listes o relacionats amb Ramon Llull, manuscrits que contenen les obres de Llull o d’autors lul·listes, catàlegs i inventaris d’obres lul·lianes elaborats des dels inicis del s. XIV fins avui, articles sobre l’autor…, i molt més.

Les nostres recomanacions 

Molts són els llibres que s’han publicat de i sobre Ramon Llull, especialment aquest any 2016 commemorant el 700è aniversari de la seva mort. Us deixem un petit recull de les nostres propostes:

Antònia Carré-Pons, L’aspiradora de Ramon Llull, Meteora, Barcelona: 2016. Es tracta d’una història de lluita entre el compromís proper i el compromís global –a través dels seus protagonistes, el Pol i la Blanca–, un conflicte humà dels nostres dies, les arrels del qual penetren i es perden en els segles, fins als temps del gran filòsof mallorquí.

Ramon Llull, Llibre de les bèsties, Roc Casagran (ed.), Sembra Llibres, Carcaixent: 2015. Una relectura de Roc Casagran, amb il·lustracions d’Aitana Carrasco. Roc Casagran ens convida a rellegir el clàssic lul·lià per indagar en el joc de maquinacions i misèries que encara avui envolten els centres de poder i intuir les facetes més tenebroses de la condició humana.

Ramon Llull, Llibre del gentil i dels tres savis Ignasi Moreta (ed.), Fragmenta Editorial, Barcelona: 2016. Una versió d’Ignasi Moreta, il·lustrada per Àfrica Fanlo que acosta al públic infantil la història lul·liana sobre la trobada entre un gentil i tres savis al bosc; una sorprenent paràbola interreligiosa amb un desenllaç desconcertant que trobareu a la Col·lecció “Petit Fragmenta”.

Podreu trobar estudis sobre Ramon Llull al web de l’Any Llull.

Us recomanem consultar el web de l’Any Llull 2015/16 per seguir els actes commemoratius del VIIè Centenari de la mort del pensador i escriptor mallorquí, així com el seu programa d’activitats.

Podeu consultar el Blog que el Ministeri de Cultura ha dedicat a Ramon Llull.

Us animem a visitar l’exposició itinerant La desmesurada vida de Ramon Llull que la Institució de les Lletres Catalanes posa a la disposició en diverses poblacions.

També us convidem a que navegueu pel web Enllulla’t, un programa educatiu adreçat a l’alumnat del tercer curs de l’Educació Secundària Obligatòria. L’objectiu de la proposta és que els alumnes es familiaritzin amb la vida i l’obra de Ramon Llull i en coneguin la importància literària i històrica, alhora que treballen la relació entre els valors que s’hi poden descobrir i la seva pròpia vida quotidiana.