Dossier Sandàlies d’escuma

Dossier de Lectura

Sandàlies d’escuma

tros_de_mapa

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Glauca de Quios és una dona fascinant. A la manera dels grans poemes èpics de la tradició hel·lenística, ella mateixa ens relata, ja des de la vellesa, la seva vida. Glauca pertany a una família benestant que es dedica al cultiu de la vinya a l’illa de Quios en la Grècia del segle III aC. Amb les “sandàlies d’escuma” del títol, Glauca trepitja fort, en terra i per mar, per les illes de l’Egeu i fins a la ciutat d’Alexandria. I des d’aquesta força de caràcter ens fa partícips dels primers amors, de les dificultats que li planteja la vida quan s’ha de fer càrrec dels fills de la germana morta prematurament, d’un casament de conveniència, de la trobada amb el company definitiu, i de la seva vida en comú, una relació intensa i complexa que també la durà a Atenes.
En la seva mirada, nodrida per la poesia i la música, hi veiem passar la memòria, l’amor i la família, les tradicions mitològiques, el paisatge mediterrani, la política i la justícia. Amb un gran coneixement del món clàssic, i també amb la tècnica, la força narrativa i la sensibilitat que la caracteritzen, Maria Àngels Anglada escriu una novel·la històrica deliciosa que calia tornar a posar a disposició dels lectors.

nota_musical_petita

Al disc Et deixaré la veu (2002), de Josep Tero, dedicat integralment a versionar i a recitar versos i fragments de l’obra narrativa de Maria Àngels Anglada, Pepa López i Carme Callol llegeixen dos passatges de Sandàlies d’escuma.

A l’Antiga Grècia, els músics utilitzaven l’escala dòrica: re-mi-fa-sol-la-si-do-re. La música era molt present a les celebracions, als funerals, al teatre,… i utilitzaven principalment els següents instruments: la lira, la cítara, l’aulos -una espècie d’oboè doble fabricat amb canya, compost de dos tubs i dotat d’una inxa–, la flauta de Pan, etc.

Us hem preparat una petita llista de reproducció amb sons i melodies de l’Antiga Grècia.


film_petit

Un petit recorregut per pel·lícules que descriuen la Grècia Antiga, en l’època de Sandàlies d’escuma, el s. III aC.

En aquest període, a la ciutat de Rodes, va finalitzar (282 aC) la construcció del famós Colós de Rodes, una gegantina estàtua del déu Helios. Es va mantenir dempeus fins que el 226 aC un terratrèmol la va tombar. El futur realitzador d’spaguetti westerns Sergio Leone va debutar com a realitzador amb el peplum Il colosso di Rodi (1961).

L’assedio di Siracusa (Pietro Francisci, 1960) retrata l’història del setge romà a la ciutat grega de Siracusa durant la Segona Guerra Púnica (214-212 aC). Mentre els romans es preparaven per a la invasió, Arquímedes inventa un aparell semblant a una antena parabòl·lica que reflecteix els raigs del Sol i produeix un potent feix de llum, prou fort per cremar la flota romana.

Arquímedes apareix també a Cabiria (Giovanni Pastrone, 1914), una pel·lícula silent italiana ambientada a les guerres púniques.

Mapa de l'Antiga Grècia

Mapa de l’Antiga Grècia. Destacada en groc, l’illa de Quios, espai principal de la novel·la.

 

Creta

Anglada va fer nombrosos viatges a Grècia. En aquesta fotografia la veiem acompanyada d’Enriqueta i Antònia a Rethimmon, a l’illa de Creta, el 1991.

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999) va ser una escriptora i traductora, autora de novel·les, assaig, crítica literària i poesia. Llicenciada en Filologia Clàssica, va dur la seva passió per l’antiga Grècia a tota la seva obra. Exercí la docència durant molts anys, tant de llatí i grec com de literatura catalana. Té una obra extensa i va guanyar nombrosos premis, entre ells el premi Josep Pla 1978 amb Les closes, el premi Octavi Pellissa 1999 per Nit de 1911, i el Premi Novel·la de l’Any 1995 dels Prudenci Bertrana per El violí d’Auschwitz, obra aquesta que gaudeix d’un enorme reconeixement i que ha estat traduïda a nombrosos idiomes. Anglada també va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Sandàlies d’escuma va obtenir el Premio Nacional de la Crítica el 1985 i el premi Lletra d’Or el 1986.

Sobre l’escriptora hi ha una bona biografia a càrrec de Francesc Foguet i Boreu: Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (Barcelona: Editorial Pòrtic, 2003).

El 1998, el Centre Català del PEN Club va publicar l’Àlbum Maria Àngels Anglada, que conté una semblança de l’escriptora, un llistat d’obres per gèneres, una selecció de poemes i fragments originals, trossos d’entrevistes, així com una tria representativa de fotografies d’àmbit familiar i d’altres que testimonien la presència de l’autora en actes públics com la signatura de llibres en llibreries o les entregues de premis.

Maria Àngels Anglada també ha estat inclosa al catàleg de recent aparició Women Writers in Catalan, una selecció de cinquanta escriptores contemporànies i deu de clàssiques, editat en anglès i català per Raig Verd i l’Ajuntament de Barcelona.

Montserrat Roig, “Un pensament de sal, un pessic de pebre: Imaginem-nos una cultura de la pau”, Avui, 23-I-1991, p. 44.

Montserrat Roig

Dolors Condom, amiga personal d’Anglada, va fer un esbós dels interessos de la seva amiga i col·lega a “Maria Àngels Anglada. La passió pel món clàssic”, Revista de Girona, núm. 199 (març-abril 2000), p. 58-63.

Eulàlia Lorés va presentar, com a treball de fi de carrera a la UOC, el treball Els referents clàssics en l’obra de Maria Àngels Anglada: una lectura de Sandàlies d’escuma, tutoritzat per Francesc Foguet el curs 2004-2005, que és una aproximació prou completa a Sandàlies d’escuma.

La Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona organitza sovint jornades i altres actes en relació amb l’obra de Maria Àngels Anglada.

Quadern d’Anglada, de Lluís Rius, és una exposició virtual que ajuda a conèixer la vida i l’obra de l’escriptora. En l’apartat “Memòria” de la secció “Temes” del web, per exemple, podeu sentir l’autora en tot un seguit d’entrevistes, entre les quals destaca la mantinguda amb Raimon sobre la necessitat de pervivència del món clàssic grecollatí.

Anglada va ser una gran amant del món clàssic, i és per això que es va convertir en el seu moment en una de les principals divulgadores en català de l’obra dels grecs i romans antics: per exemple, li devem una antologia de textos titulada Retalls de la vida a Grècia i a Roma, publicada per l’Editorial Empúries el 1997, i dos reculls de mites pensats per als lectors joves: Relats de mitologia. Els déus (Destino, 1996) i Relats de mitologia. Els herois (Destino, 1996).

La Biblioteca Fages de Climent de Figueres va editar el 2009, amb motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptora, una Guia de lectura prou completa que conté una relació de l’obra angladiana per gèneres així com una selecció bibliogràfica.