Dossier de Lectura FLUSH

 

Dossier de Lectura

Flush

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

Una biografia imaginativa i del tot original d’un gos anomenat Flush, un cocker spaniel que és adoptat per la poetessa Elizabeth Barrett Browning i va a viure amb ella a Londres. A mesura que conviuen, Flush connecta emocionalment i espiritualment amb la poetessa i tots dos comencen a entendre’s malgrat les barreres del llenguatge. Per a Flush les olors són poesia, però per a Elizabeth, la poesia és impossible sense paraules.

A través d’aquests dos personatges, mestressa i gos, Woolf verbalitza les seves preocupacions existencials sobre la condició de la dona intel·lectual i ens ofereix una visió crítica sobre l’Anglaterra victoriana, amb la condició de la dona i de la classe social com a eixos.

Encisadora però també radical, Flush és una obra d’imaginació sensual. Aquest text aparentment lleuger, sobre la relació d’un gos amb la mestressa que l’adopta, planteja un seguit de qüestions sobre la diferència, el gran tema de tots els llibres de Virginia Woolf, i del seu combat per un lloc per a les dones.

film_petit

Flush a la gran pantalla

 

L’actor Joseph Finnes (Salisbury, 1970) ha debutat com a director cinematogràfic amb una adaptació de Flush al cinema, presentada al Festival de Cinema de Cannes del 2016.

La història dels poetes Elizabeth Barrett i Robert Browning a la gran pantalla

The Barrets of Wimpole Street és una pel·lícula americana de 1934, basada en l’obra homònima de Rudolf Besier (1930), que tracta de la vida del matrimoni Barrett Browning des de la coneixença a Londres fins al trasllat a Itàlia. La protagonitzaren Norma Sheader en el paper d’Elizabeth Barrett, Frederic March en el de Robert Browning i Charles Laughton en el de Mr. Barrett i fou dirigida per Sidney Franklin. Entre altres nominacions, Norma Sheader va estar nominada als Oscar com a millor actriu protagonista per la seva participació en aquest film. A casa nostra es va estrenar el 1935 amb el títol Las vírgenes de Wimpole Street.

1934

El 1957, ja en color i al Regne Unit, se’n va fer un remake, a càrrec del mateix director. Aquest cop, però, la pel·lícula la protagonitzaren Jennifer Jones, John Gielgud i Bill Travers. Aquí podeu veure el tràiler original en anglès.

1957

El 1982, se’n va fer una sèrie per a la televisió de la BBC dirigida per Michael Darlow i interpretada per Jane Lapotaire, Jeremy Brett i Nigel Stock. Vegeu-la aquí.

Les dues pel·lícules dedicades a la relació de Miss Barrett i Mr. Browning es basen en una obra de Rudolf Besier, The Barrets of Wimpole Street. A Comedy in Five Acts (1930), representada amb freqüència entre 1930 i 1945, protagonitzada per Katharine Cornell i Brian Aherne a l’Empire Theatre de Broadway (s’estrenà el 9 de febrer de 1931). Abans de ser un muntatge d’èxit de Broadway, però, s’havia estrenat el 20 d’agost de 1930 al Festival de Malvern, a Anglaterra, dirigit per Barry Jackson i interpretat per Gwen Ffrangcon-Davies, com a Elizabeth Barrett, i Scott Sunderland, com a Robert Browning, i també, però ja als EUA, al Hanna Theatre de Cleveland (Ohio), el 1931, amb el paper principal interpretat per Katharine Cornell, que debutava com a actriu.

1930

El 1964 s’estrenà el musical Robert and Elizabeth a Londres amb música de Rone Grainer i protagonitzat per June Bronhill i Keith Michell.

1a ed

Coberta de la primera edició anglesa de Flush. A biography, publicada per The Hogarth Press el 1933.

 

Il·lustració 1a edició anglesa

Una de les il·lustracions de Vanessa Bell, germana de Virginia Woolf, per a la primera edició de la novel·la.

 

Elizabeth i Robert

Retrats d’Elizabeth Barrett i Robert Browning.

 

EBB-by-Afred-Moulton-Barrett-1843

 

Elizabeth i el seu fill Penini

Fotografia d’Elizabeth Barrett i el seu fill Pinini, ca. 1860.

 

Woolf with Pinka

Virginia Woolf amb Pinka, la gossa cocker spaniel que Vita Sackville-West regalà al matrimoni Woolf.

 

L’autora: Virginia Woolf

 

This is an undated photo of British author Virginia Woolf. (AP Photo)

Virginia Woolf (1882-1941) és una de les escriptores cabdals de la literatura del segle XX. Nascuda a Londres, va trobar en la biblioteca del seu pare el millor substitut per a una educació universitària que els era negada a la majoria de dones de l’època. Després de la mort dels pares, i d’un parell de crisis nervioses, va traslladar-se a viure al barri de Bloomsbury. Aleshores ja es considerava a ella mateixa una escriptora, tot i que no va publicar cap llibre fins que ja tenia més de trenta anys. El 1917 va fundar, amb el seu marit i en part com a teràpia contra la depressió i l’anorèxia, The Hogarth Press. Als anys 1920 es va consolidar com una de les principals autores de la modernitat literària amb la publicació de les novel·les La senyora Dalloway, Al far i Orlando. Posteriorment, entre l’aparició de dos dels seus llibres més importants, Les ones i Els anys, va publicar, amb un gran èxit de públic, Flush (1933). Poc després d’enllestir Entre els actes, i a causa del deteriorament de la seva salut mental, es va ofegar en el riu Ouse el març del 1941.

Podeu llegir les biografies següents:

Quentin Bell, Virginia Woolf: A biography, 2 vol., London, Hogarth Press, 1972 (traducció castellana de Marta Pessarrodona: Virginia Woolf, 2 vol., Barcelona, Lumen, 1980-1982).

Marta Pessarrodona, Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury, Barcelona: Ara Llibres, 2013. Premi Nacional de Cultura.

Irene Chikiar Bauer, Virginia Woolf: la vida por escrito, Madrid, Taurus, 2015.

Leonard Woolf, La muerte de Virginia, Barcelona, Lumen, 2012 (traducció castellana de Miguel Temprano García).

El traductor: Jordi Fernando

Jordi Fernando

Jordi Fernando (Barcelona, 1953) és llicenciat en Filologia Catalana per la UB i tipògraf d’ofici. Va ser responsable d’edicions de l’Ajuntament de Barcelona entre 1985 i 2000, any en què va fundar, juntament amb Dolors Sàrries, l’Editorial Meteora. A més d’editor, té una llarga experiència com a traductor de l’anglès al català de llibres, pel·lícules i sèries.

Sobre Flush s’ha escrit molt. Tot seguit us proposem una selecció de treballs recents que han volgut aprofundir en la complexitat de la novel·la de Woolf a través de perspectives i intencions diverses.

Viola van de Sandt: “Five Fascinating Facts about Virginia Woolf’s Flush

Masami Usui: “Animal-Assisted Therapy in Virginia Woolf’s Flush, A Biography

Barbara K. Seever: “The Flush of love”

Alexis Nelson: “A Dog’s Life”

Ricardo Gullón: “Virginia Woolf o la novela en crisis”

Pamela L. Caughie: “Virginia Woolf & Postmodernism: Literature in Quest & Question of Itself”

Jacob Castle: “Virginia Woolf’s Fictional Biographies, Orlando and Flush, as Prefigures of Postmodernism”

En aquest enllaç podeu aconseguir l’audiollibre de Flush en anglès.

Roser Cardús (Barcelona, 1921-1974) va traduir Flush al català per primer cop en plena guerra civil, el 1938. Tenia divuit anys i va partir de la traducció francesa de Charles Mauron (París: Libraire Stock, 1935). Aquesta primera traducció catalana de la novel·la es va publicar a les Edicions de La Rosa dels Vents de l’editor Josep Janés i Olivé.

IMG_1059

Sobre la versió de Cardús podeu llegir l’article Flush, de Virginia Woolf, en català, i la carrera literària de Roser Cardús”, de Francesca Bartrina, publicat el 2014 als Quaderns de traducció de la UAB.

 

Consulteu la pàgina de Visat dedicada a l’obra de Virginia Woolf. Hi trobareu una llista de totes les obres que se li han traduït al català així com la nòmina de traductors que n’han assajat versions.

Carmen Fernández és autora d’un article molt interessant sobre la relació dels escriptors amb els seus animals: a banda de Perec i el seu gat, segurament la relació més coneguda de totes, també hi figura Woolf. Llegiu “Grandes genios y sus mascotas”.

 

Tornar a les dades del llibre