Dossier de Lectura:
La bèstia humana

Cal registrar-se per veure aquest contingut

Dossier de Lectura

La bèstia humana

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

El ferrocarril a les biblioteques…

BIBLIOTEQUESLogowebColor

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura acaba de publicar una bibliografia bàsica dedicada al món del tren, dins la sèrie de bibliografies selectives especialitzades destinades a orientar i potenciar el treball bibliogràfic que realitzen les biblioteques públiques en diversos camps temàtics. La informació sobre els diferents camps temàtics s’actualitza setmanalment.

La bibliografia inclou una selecció de llibres de coneixements per a adults (32 títols, entre els quals La bèstia humana) i per a infants (7), una selecció bàsica de textos de ficció per a adults (27 títols) i per a infants (10), una tria de pel·lícules (37 títols) i un ventall significatiu de recursos digitals (26).

portada 409

Us avancem el contingut del número de febrer de L’Avenç. La periodista Imma Merino fa una lectura de La bèstia humana des del seu vessant literari i cinematogràfic, fonamentalment a partir de les versions de Jean Renoir (1938) i Fritz Lang (1954).

Imma Merino, L'Avenç 409, Febrer 2015
Imma Merino, L'Avenç 409, Febrer 2015
Imma Merino, L'Avenç 409, febrer 2015.pdf
1.6 MiB
351 Descàrregues
Detalls

nota_musical_petita

“La noia que estimo és al tren… i ja ha marxat” (“Mistery Train”, 1953)

El món del ferrocarril ha estat un dels motius més emprats pels lletristes contemporanis a l’hora d’escriure cançons. El viatge, la partida, l’arribada, l’espera, l’equipatge… són icones fonamentals de moltes balades, però també de molts cants de treball. No ens podem imaginar la construcció del ferrocarril a Nord-Amèrica sense l’acompanyament de cants de negres o presidiaris picant ferro i fusta. La llista musical que us presentem fa un recorregut per algunes d’aquestes cançons.

“Le coeur de ninon” és una cançó escrita per Georges Millandy, que pot escoltar-se interpretada per Marcel Veyran a l’adaptació cinematogràfica de Jean Renoir de la novel·la de Zola. Aquí us proposem una versió interpretada per Adeline Lanthenay. Seguim amb “Mistery Train”, un clàssic popularitzat amb ritme rockabilly per Elvis Presley, i que aquí podem escoltar en boca del seu propi creador, Junior Parker, un bluesman de Memphis. “Love in Vain” també va guanyar fama a partir de l’adaptació que van fer The Rolling Stones al seu disc de 1969 Let it Bleed. El tema, un blues amb tots els elements comuns del gènere [“And I followed her to the station / with a suitcase in my hand. / Well, it’s hard to tell, it’s hard to tell / when all your love’s in vain. / When the train rolled up to the station / I looked her in the eye. / Well, I was lonesome, I felt so lonesome / and I could not help but cry.”], és una de les cançons més populars del malaguanyat Robert Johnson, el bluesman que la llegenda explica que va pactar amb el diable ser el millor intèrpret de blues del món.

“Le chemin de fer” és una obra per a piano sol composada per Charles-Valentin Alkan el 1844, i se la identifica com la primera composició musical que fa referència a un ferrocarril. El ritme i la melodia de la peça venen inspirades pel soroll i la dinàmica d’un tren moviment d’un tren. Promenades FP 24 és una suite que el compositor francès Francis Poulenc va dedicar als mitjans de transport, en honor d’Arthur Rubinstein. El seu 8è moviment, titulat “En chemin de fer”, fa referència al tren.

No podien faltar cançons referencials de la música popular moderna com l’stàndard de Duke Ellington “Take the ‘A’ Train”, “It Takes a Lot to Laugh, it Takes a Train to Cry” de Bob Dylan, l'”Orange Blossom Special” de Johnny Cash, o el clàssic de Glenn Miller “Chatanooga Choo Choo”, la melodia del qual simula el xiulet d’un ferrocarril.

La llista vira cap a la chanson francesa amb una cançó interpretada per Jean Gabin, l’intèrpret de La bête humaine (Jean Renoir, 1938): “Quand on s’promène au bord de l’eau”, i una selecció de cançons de la dècada dels anys 30 del segle passat cantades per Charles Trenet, Maurice Chevalier, Georges Brassens, Edith Piaf, Melgati i Eugénie Buffet. Just a temps per agafar el “Last Train Home” del guitarrista Pat Metheny, un dels seus instrumentals més populars.

Una recomanació d’Enderrock

film_petit

La bèstia humana és un thriller psicològic que avança amb el pes i la velocitat d’una locomotora…

La novel·la d’Émile Zola ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions. La primera, va ser una pel·lícula muda alemanya dirigida per Ludwig Wolff l’any 1920: Die Bestie im Menschen.

L’adaptació més cèlebre va ser la realitzada pel compatriota de Zola, Jean Renoir, que va dirigir La bête humaine l’any 1938 amb Jean Gabin, Julien Carette i Simone Simon entre els seus intèrprets.

Un altre alemany, ja afincat aleshores a Hollywood, Fritz Lang, va reunir a Glenn Ford, Gloria Grahame i Broderick Crawford a Human Desire (1954).

També han adaptat La bèstia humana l’argentí Daniel Tinayre a La bestia humana (1957), i la BBC en va produir una adaptació televisiva: Cruel Train (Malcolm McKay, 1995).


 

El 4 de desembre passat va tenir lloc una presentació de La bèstia humana que ens va especial il·lusió,  ja que es va fer en el marc del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, un indret en què el protagonista del llibre s’hagués sentit com a casa.

Émile Zola

Émile Zola (París, 1840-1902) és un dels grans novel·listes francesos. Podeu llegir una breu biografia aquí i en aquesta pàgina francesa trobareu el millor recull sobre la seva vida i la seva obra. D’altra banda, també podeu visitar el web de la casa de Zola a Médan, prop de París. Actualment està tancada però es preveu que reobri enguany.

Trobareu més informació sobre el traductor, Josep M. Muñoz Lloret, aquí.

Image-La_Bete_Humaine_Cover

Émile Zola va escriure La bèstia humana el 1890, dins un conjunt de 20 novel·les, escrites entre 1871 i 1893 que ell mateix va batejar com “Els Rougon-Macquart. Història natural i social d’una família sota el segon imperi”.  A La bèstia humana, el maquinista protagonista, Jacques Lantier, és un nebot d’aquesta nissaga. Podeu accedir a l’original francès de la novel·la dins el projecte Gutenberg.

Caricatura de Jules Verne de 1884 (J. Chape, L'Algérie comique et pittoresque)

Caricatura de Jules Verne de 1884 (J. Chape, L’Algérie comique et pittoresque)

Pasqual Bernat va publicar a L’Avenç de novembre de 2014 un article sobre novel·la i ciència en Émile Zola i Jules Verne.

L’extraordinari auge que va tenir la ciència al segle XIX va fer que els aspectes científics amaressin totes les activitats humanes. La literatura no en va ser una excepció. Escriptors francesos de la talla d’Émile Zola i Jules Verne van apropiar-se del coneixement científic per bastir els seus projectes literaris.

021-lison
Voleu escoltar com sona La bèstia humana en francès?