Dossier de lectura de Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil

 

Dossier de Lectura

Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil

 

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Aquest llibre proposa una lectura històrica de com l’enfrontament que es va produir dins el bàndol republicà durant la Guerra Civil entre anarquistes i comunistes va tenir una traducció eloqüent en el cinema, concebut sovint com una arma de propaganda política. Així, es revisen els intents dels anarquistes de crear un cinema d’exaltació revolucionària, fins a la seva derrota en els fets de Maig de 1937, i la voluntat de la Generalitat d’utilitzar el cinema al servei de la causa republicana.

El llibre constitueix un apropament documentat i rigorós al cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, amb una especial èmfasi en Laya Films, la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, que va produir noticiaris (com Espanya al dia) i documentals durant els anys 1937 i 1938. El text descriu les cartelleres de Barcelona, els conflictes darrere els estudis de rodatge o les pel·lícules que s’hi van fer, alhora que reivindica personalitats tan fascinants com Joan Castanyer (col·laborador estret de Jean Renoir i amic de Picasso), Rosario Pi (primera cineasta catalana del període sonor) o Paco Elías (pioner del cinema sonor espanyol i quintacolumnista infiltrat al sindicat anarquista), i reconstrueix les vicissituds d’André Malraux durant el rodatge de L’Espoir a Catalunya els darrers dies de la guerra.

 

 

Aquí trobareu una selecció d’articles per ampliar la informació sobre la temàtica i l’època, publicats a L’Avenç:

L’Avenç núm. 11 (desembre 1978) va publicar el Dossier El cinema a Catalunya(1896-1939on es poden trobar articles de diversos autors sobre el cinema en aquesta època. També es va tractar el tema en:

L’Avenç, num. 52, setembre 1982, Esteve Riambau, “Els anys 30 i el cinema”

L’Avenç, num 41, setembre 1981, Ramon Biadiu, “Quan Barcelona era la capital de la República”

 

Cinema, llibres i Guerra Civil

Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil proposa un repàs a la traducció al cinema de l’enfrontament que durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van protagonitzar anarquistes i comunistes. Per comprendre i aprofundir en aquest període de la història i conèixer la situació política i militar en la qual el cinema va esdevenir una veritable arma de propaganda, llistem alguns títols:

La Brigada del Vidre. Cròniques del front (1936-1939), de Maria Campillo. Cròniques de primera mà, escrites apressadament per una trentena de narradors, alguns de coneguts (els soldats Pere Calders, Avel·lí Artís Tísner o Josep Sol; els corresponsals Lluís Capdevila o Teresa Pàmies), d’altres de poc coneguts (els de la brigada del vidre) i de gens coneguts, per a una aproximació al lector a la cara “explicable” d’una realitat inclement, la de la guerra.

Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya, 1931-1944, de Federico Vázquez OsunaUn llibre centrat bàsicament en els anys 1930, que pretén analitzar la delinqüència, sovint denominada social, que alguns militants de l’anarquisme –la força sindical majoritària a Catalunya abans de la guer­ra civil– van emprar a fi d’aconseguir millores socials, per finançar-se sindicalment o, de vegades, simplement per lucrar-se a títol personal. Per una aproximació a la situació de la justícia a l’època i a càrrec del mateix autor, és lectura recomenada

La justícia durant la Guerra Civil. El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939), de Federico Vázquez Osuna,  una narració historicopolítica que explica l’intent de la Generalitat i de la classe política catalana d’aconseguir una nova administració de justícia, independent i permeable als valors democràtics durant la República i els problemes amb els quals es va trobar.

Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939, de José Luis Martín Ramos. Aquest llibre constitueix la segona part d’una nova història de la Guer­ra Civil a Catalunya, encetada per l’autor a La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937. El relat comença amb les conseqüències que, en l’àmbit polític, van tenir els fets de Maig de 1937, un conflicte entre els diferents projectes revolucionaris que es va saldar amb la marginació del POUM i el fracàs dels anarquistes.

La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937dJosé Luis Martín Ramos. Es tracta d’una nova aportació a un període sobre el qual encara ens falten treballs ben documentats. Ressegueix la història dels primers deu mesos de la guerra civil a Catalunya, des de la resposta “revolucionària” a la revolta militar del juliol de 1936 fins als Fets de Maig de 1937, en què va esclatar finalment el conflicte entre les concepcions oposades de la CNT i el POUM, d’un costat, i del PSUC, de l’altre.

Al marge dels llibres publicats a L’Avenç, us recomanem 1936-1939: la guerra de España en la pantalla, de la propaganda a la historia, de Román Gubern (Madrid, Filmoteca Española, 1986). Es tracta d’una monografia publicada amb motiu dels 50 anys de l’inici de la Guerra Civil amb presentació de Pilar Miró i fotografies en blanc i negre.

nota_musical_petita

 

Música de l’època

El període de la Guerra Civil, com qualsevol producció cinematogràfica, també té banda sonora. Les cançons de la guerra no són només simples composicions musicals, sinó que representen l’altra lluita del bàndols irreconciliables, la lluita de les paraules. Formen part de la propaganda bèl·lica i servien per mantenir ben alta la moral de la tropa i de la rereguarda. Us oferim una selecció de cançons del bàndol republicà:

¡Ay, Carmela!: Cançó popular del segle XIX que ja cantaven els guerrillers espanyols en la seva lluita contra les tropes de Napoleó. De les diverses versions, les més populars són les dedicades al Pas de l’Ebre i a la XV Brigada Internacional.

El Puente de los Franceses: Aquesta Copla de la Defensa de Madrid, basa su melodía en la cançó Los Cuatro Muleros. Compara el fracàs de l’ofensiva franquista sobre Madrid a la tardor de 1936 amb els atacs francesos amb les seves tropes marroquís.

Si me Quieres Escribir: Coneguda també com a Ya sabes mi paradero y El frente de Gandesa, va ser composada durant la Batalla de l’Ebre. La melodia estava basada en una antiga cançó de les unitats militars espanyoles que van combatre a les guerres del Rif, al nort del Marroc.

film_petit

Teaser de presentació del llibre

Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil’ proposa una lectura històrica de com l’enfrontament entre anarquistes i comunistes, dins el bàndol republicà, durant la Guerra Civil va tenir una traducció eloqüent en el cinema, concebut sovint com una arma de propaganda política. I tot, a través d’un recorregut per noticiaris, ficcionspreses i documentals… Algunes imatges d’aquestes produccions s’han fet servir per elabora el teaser de presentació del llibre que podeu veure a continuació. També us deixem una relació dels documentals, noticiaris i i ficcions utilitzades:

 

Noticiaris:

Madrid amb el batalló Thaelmann (Laya Films, Film Popular, 1937)

Jornadas de victoria: Teruel (Manuel Berenguer, Laya Films, 1938)

Catalunya màrtir (Laya Films, 1938)

Documentals:

Els tapers de la costa (Ramon Biadiu, 1937)

Ametllers florits (Laya Films, 1938)

Ollaires de Breda (Ramon Biadiu, 1937)

Ficcions:

Nuestro culpable (Fernando Mignoni, 1938)

Aurora de esperanza (Antonio Sau Olite, 1937)

Barrios bajos (Pedro Puche, 1937)

 

La Guerra civil a la gran pantalla

A la Filmoteca de Catalunya es pot consultar el fons Laya Films. I us deixem alguns exemples de les produccions –dos documentals i un noticiari— de Laya Films accessibles a través de YouTube:

Barcelona. Primer de Maig de 1938 – Laya Films

España al día, nº 1 Noticiari de Laya Films, nº 5 (V.O.S)

Catalunya Màrtir, 1938

L’Espoir (André Malraux, 1938)

En el seu llibre, Riambau també reconstrueix en les pàgines del llibre les vicissituds d’André Malraux durant el rodatge de L’espoir a Catalunya. Aquest va ser el resultat final:

Protecció als monuments artístics – Laya Films, 1937

Així mateix, per tal d’aprofundir en la necessitat de parlar sobre Guerra civil i cinema, us recomanem veure l’entrevista a Esteve Riambau, amb motiu de l’exposició realitzada per la Filmoteca de Catalunya, el 2012 sota el títol Imatges confrontades – La Guerra Civil i el Cinema.

 

Laya Films en imatges

Aquest llibre inclou una selecció d’imatges de rodatges, actors i directors, fotogrames, cartells, etc, de produccions de l’època cedides per Laya Films, l’arxiu de la CNT, Fundació Palau, IVAC, entre d’altres, de gran interès documental que us oferim a continuació:

 

Francisco Elías (assegut a l'esquerra) durant el rodatge de 'Rataplán' (1935), amb els actors Antoñita Colomé i Luis Villasiul. (Filmoteca de Catalunya)

Francisco Elías (assegut a l’esquerra) durant el rodatge de Rataplán (1935), amb els actors Antoñita Colomé i Luis Villasiul. (Filmoteca de Catalunya)

l

Els bombers lluiten contra les flames a l'incendi dels estudis Orphea el 7 de febrer del 1936. (Filmoteca de Catalunya)

Els bombers lluiten contra les flames a l’incendi dels estudis Orphea el 7 de febrer del 1936. (Filmoteca de Catalunya)

 

Víctor Miguel Merás i María del PIlar Lebrón, en 'El gato montés' (Rosario Pi, 1935). Foto: José Puig Ferrán; Filmoteca de Catalunya)

Víctor Miguel Merás i María del PIlar Lebrón, en un fotograma El gato montés (Rosario Pi, 1935). Foto: José Puig Ferrán; Filmoteca de Catalunya)

 

Félix de Pomés en una escena de Nuevos ideales (Salvador de Alberich, 1936).

Félix de Pomés en una escena de Nuevos ideales (Salvador de Alberich, 1936).

 

Rosario PI, Fernando Delgado y Arthur Porchet, guionista, director i fotògraf de 'Dos hombres y una mujer (1934). (Filmoteca de Catalunya)

Rosario PI, Fernando Delgado y Arthur Porchet, guionista, director i fotògraf de Dos hombres y una mujer (1934). (Filmoteca de Catalunya)

Francisco Elías (al mig), en una fotografia dedicada al seu col·lega Amichatis. (Filmoteca de Catalunya)

Francisco Elías (al mig), en una fotografia dedicada al seu col·lega Amichatis. (Filmoteca de Catalunya)

 

Programa del film anarquista 'Barrios bajos' (Pedro Puche, 1937), estrenat amb la comèdia musical nord-americana 'El gondolero de Broadway' (Lloyd Bacon, 1935). (Filmoteca de Catalunya)

Programa del film anarquista Barrios bajos (Pedro Puche, 1937), estrenat amb la comèdia musical nord-americana El gondolero de Broadway (Lloyd Bacon, 1935). (Filmoteca de Catalunya)

 

Equip de rodatge del migmetratge anarquista 'Nosotros somos así' (Valentín R. González, 1937). (Filmoteca de Catalunya)

Equip de rodatge del migmetratge anarquista Nosotros somos así (Valentín R. González, 1937). (Filmoteca de Catalunya)

 

Programa de la producció soviètica 'Els marins de Cronstadt' (Efim Dzigan, 1936), distribuït per Laya Films amb motiu de l'aniversari de la revolució russa. (Filmoteca de Catalunya)

Programa de la producció soviètica Els marins de Cronstadt (Efim Dzigan, 1936), distribuït per Laya Films amb motiu de l’aniversari de la revolució russa. (Filmoteca de Catalunya)

 

Paco Martínez Soria a la comèdia de producció anarquista 'Paquete. Fotógrafo núm. I' (I.F. Iquino, 1937). (CNT)

Paco Martínez Soria a la comèdia de producció anarquista Paquete. Fotógrafo núm. I (I.F. Iquino, 1937). (CNT)

 

Cartell d''Aurora de esperanza' (Antonio Sau, 1937). (Filmoteca de Catalunya)

Cartell d’Aurora de esperanza (Antonio Sau, 1937). (Filmoteca de Catalunya)

 

Ramon Biadiu (a la dreta), durant el rodatge del documental 'Els tapers de la costa' (1937). (Filmoteca de Catalunya)

Ramon Biadiu (a la dreta), durant el rodatge del documental Els tapers de la costa (1937). (Filmoteca de Catalunya)

 

 

Joan Castanyer (a l'esquerra) i Manuel Berenguer en un camió de rodatge de Laya Films al front d'Aragó. (Filmoteca de Catalunya)

Joan Castanyer (a l’esquerra) i Manuel Berenguer en un camió de rodatge de Laya Films al front d’Aragó. (Filmoteca de Catalunya)

 

Equip de direcció de 'L'homme qui revient de loin (1949). D'esquerra a reta: Guy Lefranc (primer ajudant de direcció), Joan Castanyer (director) i Pierre Granier-Deferre (meritori). (Arxiu Paul Hammond)

Equip de direcció de L’homme qui revient de loin (1949). D’esquerra a reta: Guy Lefranc (primer ajudant de direcció), Joan Castanyer (director) i Pierre Granier-Deferre (meritori). (Arxiu Paul Hammond)

 

Seu del Comissariat de Propaganda i de Laya Films, a l'Avinguda 14 d'abril (actual Diagonal), núm. 442.

Seu del Comissariat de Propaganda i de Laya Films, a l’Avinguda 14 d’abril (actual Diagonal), núm. 442.

 

Cartell per a la projecció de l'Espoir (André Malraux, 1939) al Thêatre de la Cité Universitaire de Paris l'11 de febrer de 1947. (Fundació Palau i Fabre)

Cartell per a la projecció de L’Espoir (André Malraux, 1939) al Thêatre de la Cité Universitaire de Paris l’11 de febrer de 1947. (Fundació Palau i Fabre)

 

André Malraux, director de L'Espoir i Jaume miravitlles, Comissari de Propaganda. (ANC)

André Malraux, director de L’Espoir i Jaume Miravitlles, Comissari de Propaganda. (ANC)

 

Luis Codina, Denis Marion i Manuel Berenguer (ajupits) són observats per Max Aub (amb ulleres) durant el rodate de 'L'Espoir / Sierra de Teruel' (1939) al Prat de Llobregat. (IVC-La Filmoteca)

Luis Codina, Denis Marion i Manuel Berenguer (ajupits) són observats per Max Aub (amb ulleres) durant el rodatge de L’Espoir / Sierra de Teruel (1939) al Prat de Llobregat. (IVC-La Filmoteca)

 

 

Esteve Riambau (Barcelona 1955)

És historiador, crític i realitzador de cinema i, des del 2010, director de la Filmoteca de Catalunya. Llicenciat en medicina (1978) i doctor en ciències de la comunicació (1995), és professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat una trentena de llibres sobre Història del Cinema, amb una especial atenció a la figura d’Orson Welles i també al cinema francès, i ha codirigit amb Elisabet Cabeza els llargmetratges La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009).

 

Lectures complementàries

D’altra banda, us deixem aquí altres articles procedents d’altres fonts i disponibles en línia:

Alejandro Melero, “Apropiación y reapropiación de la voz femenina en la “españolada”: el caso de El gato montés, ARENAL, 17:1, gener-juny 2010, p. 157.

Josep Maria Caparrós, “La secció de cinema del PSUC durant la Guerra Civil Espanyola (1937-1938)”, ponència del Primer Congrés d’Història del PSUC (2006).

Magí Crusells, “La URSS y la guerra civil española”, a Santiago de Pablo Contreras (coord.), La historia a través del cine: la Unión Soviética, Universidad País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 2001, p. 39-93.

Ferran Alberich, “Sierra de Teruel: UNa coproducción circunstancial”, a Marina Díaz López / Luis Fernández Colorado (coords.), Los límites de la frontera: la coproducción en el cine español, Academia de las Artes y de las Ciencias Cinematográficas de España / AEHC, Madrid, 1999, p.4357.

La figura de Joan Castanyer

L’acte de presentació de Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil es va celebrar a la Filmoteca de Catalunya i va comptar, entre d’altres, amb la intervenció de l’historiador Paul Hammond, que va profunditzar en la figura de Joan Castanyer, estret col·laborador de Jean Renoir i amic de Picasso, i una de les personalitats que reivindica l’autor en el seu llibre. Es tracta d’un personatge tant fascinat com misteriós que, tota la seva experiència cinematogràfica, es va mantenir sempre en un segon pla.

Sobre la seva feina i trajectòria cinematogràfica va parlar extensament a la seva intervenció Hammond. Podeu veure les notes en brut que l’historiador va utilitzar com a guia per descobrir el personatge aquí.

D’altra banda, entorn de la figura oblidada poc coneguda de Joan Castanyer, Dani Morell –fundador del blog de cine, llibres i còmics El pájaro burlón– va publicar al seu Twitter (26/11/2018) un llarg fil extraordinàriament complet i documentat en el qual aportava informació valuosa per conèixer el personatge i la seva rellevància a la història cinematogràfica del país. Podeu gaudir d’aquestes dades clicant aquí.

 

Tornar a la fitxa del llibre