Dossier de lectura: La gent de Hemsö

Dossier de Lectura

La gent de Hemsö

 

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

 

La gent de Hemsö, una història tragicòmica de desig, amor i mort entre els pescadors i grangers de les illes de l’arxipèlag d’Estocolm, ens descobreix un Strindberg ben diferent. El vigor i l’humor, així com el dinamisme de la narració, dibuixen una típica història d’ascensió i caiguda, en què tant l’escenari com els protagonistes són alhora específics i arquetípics. El relat s’obre amb l’arribada a Hemsö d’un personatge anomenat Carlsson, que ha estat contractat per portar la granja de la vídua Flod. La seva aparició, però, no serà ben rebuda per tothom.

Hemsö, l’illa on transcórrre l’acció d’aquest llibre, és una illa fictícia, inspirada en Kymmendö, situada teòricament l’arxipèlag d’Estocolm:

 

Arxipèlag d'Estocolm (Suècia). Foto: Google-Earth.es

Arxipèlag d’Estocolm (Suècia). Foto: Google-Earth.es

Molts poetes, autors i artistes han estat influïts i fascinats per aquest arxipèlag, més enllà d’August Strindberg, com per exemple Ture Nerman, Roland Svensson, Ermst Digring, Aleister Crowley i Henning Mankell. S’estén des d’Estocolm uns 60 kilòmetres a l’est. En direcció nord-sud segueix la costa de les províncies de Södermanland i Uppland, anant des de l’illa d’Öja, al sud de Nynäshamn, a Väddö, al nord de Norrtälje. A més a més hi ha un grup d’illes més separades al nord, prop de la ciutat d’Öregrund. En total hi ha unes 30,000 illes i illetes.

Una dada curiosa: la forma de l’arxipèlag es modifica contínuament perquè el terreny s’eleva. Les illes s’aixequen uns 5 mil·límetres cada any.

Strindberg  i L’Avenç

Simona Škrabec va escriure un article titulat “La llum d’hivern” que tracta sobre Tot sol, de Strindberg (en relació amb la pel·lícula Taxi Téhéran, de Jafar Panahi). Es va publicar al número 420 de L’Avenç (febrer de 2016).

nota_musical_petita

Música tradicional i influències actuals

La música tradicional sueca té diferents branques, entre les quals destaquen la música instrumental i la vocal.

Vocal: en aquest apartat es podria destacar la música tradicional del poble sami o lapó –situats al nord de la península escandinava–, que comparteixen el nord de Noruega, Suècia i Finlàndia. La seva música és denominada Jojk o Yoik,  i és part de la tradició espiritual d’aquest poble. Es tracta d’un cant improvisat i a capel·la –tot i que podia anar acompanyat per un tambor—i molt expressiu.  Sofia Jannok és una destacada cantant sueca que explora aquesta tradició:

Instrumental: en aquest apartat destaca el ritme de la polska, dansa tradicional sueca, de ritme ternari on s’accentua els temps 1 i 3, i que acostuma a interpretar-se amb instruments de corda com el violí. És una dansa molt marcada, amb passos i voltes molt fores. Aquí va un vídeo de la dansa, tot i que no és gaire recomanable per llegir concentradament:

La música sueca s’interpreta moltes vegades sense percussió i amb forta presència d’instruments com el violí, la mandolina i el nyckelharpa, un instrument de 16 cordes. Potser la música resultant podria ser una banda sonora per escoltar de fons mentre es llegeix La gent d’Hemsö. Val la pena provar-ho:

film_petit

 

Strindberg a la gran pantalla

Algunes de les obres més destacades d’August Strindberg han estat portades al cinema. L’escriptor va estar present als cinemes des de l’època en què encara era mut. Un exemple d’aquesta època que cal destacar és la pel·lícula Rausch, d’Ernst Lubitsch, de l’any 1919, una versió de l’obra Crims i crims, protagonitzada per Asta Nielsen i Alfred Abel. Ja l’any 1946, Mario Sofficci va dirigir El pecat de Júlia, amb Amelia Bence i Alberto Closas com a protagonistes. I Alf Sjoberg en va dirigir tres més basades en obres de Strindberg: La senyoreta Júlia (1951) amb Anita Bjork i Ulf PalmeKarin Mandotter (1954), amb Jarl Kulle i Ulla Jacobsson, i El pare (1969), amb Georg RydebergGunnel Lindblom i Lena Nyman.

Aquí us deixem alguns dels films, accessibles a YouTube:

 

La  señorita Julie (1951), de  Alf Sjoberg  

L’any 1969 David Giles va adaptar La dansa de la mort, amb Laurence Olivier i Geraldine McEwan. Les tres adaptacions més recents són totes de l’obra més coneguda del dramaturg suec: La senyoreta Júlia, que Mike Figgis va portar a la pantalla el 1999, amb Saffron Burrows i Peter Mullan; La versió de Linda Wendel de l’any 2011, amb Birgitte Hjort Sorensen i Rolf Hansen; i Liv Ullmann n’ofereix la darrera versió, l’any 2014, amb Colin Farrell i Jessica Chastain.

 

Miss Julie, de Mike Figgis (1999)

Miss Julie, de Linda Wendel (2011)

Miss Julie, de Liv Ullmann (2014)

El 2015, va arribar a les cartelleres Inferno, basada en l’obra homònima de Strindberg, publicada el 1896-97, dirigida per Paul-Anthony Mille i protagonitzada per Pierre Mille i Jean Peyrelade.

 

 Infeno, de Paul-Anthony Mille 

Imatges inspiradores

Aquí us deixem algunes fotografies de gran bellesa de l’arxipèlag d’Estocolm.

 

Cau la nit en un racó de l'arxipèlag d'Estocolm.

Cau la nit en un racó de l’arxipèlag d’Estocolm.

Penya-segats a Kavlugnt, a l'arxipèlag d'Estocolm.

Penya-segats a Kavlugnt, a l’arxipèlag d’Estocolm.

Imatge de la riba d'una illa de l'arxipèlag d'Estocolm.

Imatge de la riba d’una illa de l’arxipèlag d’Estocolm.

 

Hivern a l'arxipèlag d'Estocolm.

Hivern a l’arxipèlag d’Estocolm.

August Strindberg (Estocolm, 1849- 1912)

Va ser un dramaturg, novel·lista, poeta, assagista i també pintor, un escriptor prolífic i un dels grans renovadors del teatre modern. La seva obra, que sovint beu de la seva experiència personal, abasta quatre dècades, durant les quals va escriure més de 60 obres de teatre i més de 30 obres de ficció, autobiografia, història, anàlisi cultural i política. Mundialment conegut pel drama La senyoreta Júlia (1888), és autor de novel·les com El saló vermell (1879), considerada la primera novel·la moderna sueca, La gent de Hemsö (1887) i la novel·la autobiogràfica Inferno (1897).

Per completar la seva biografia podeu recórrer a aquests dos documentals als quals es pot accedir a través de YouTube:

 

 

La premsa ha dit…

La gent de Hemsö és serena, reposada, on l’autor mira cap enfora més que cap endins, i on aconsegueix transmetre el pas del temps d’una manera senzilla”. […] Strindberg, un home molt més terrenal i que presumia de preparar-se sempre ell mateix el cafè, ens omple del vertigen de la vida i aconsegueix portar-nos a la seva visió del món, no sempre fàcil, no sempre agradable, però que sempre ens fa aprendre alguna cosa. Porteu-mos més Strindberg en català, si us plau”. “Un Strindberg fora de l’infern”, Damià Alou, Ara Llegim (20/10/2018)

 

“… una novel·la molt llegida a Suècia, on se la considera un clàssic, però relativament poc coneguda fora de les seves fronteres”. “L’altre Strindberg”, Pere Calonge, Trapezi (17/10/2018)

 

Altres llibres de l’autor a L’Avenç

Aquest és el segon llibre de l’autor recuperat per L’Avenç, que el 2015 va publicar Tot sol, amb traducció del suec a càrrec de Carolina Moreno Tena.  Trobareu tota la informació sobre el llibre i un Dossier de Lectura amb continguts extres al web Els Llibres de L’Avenç.

 

Tornar a les dades del llibre