Dossier de lectura de La follia d’Almayer

Dossier de Lectura

La follia d’Almayer

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

 

«L’última cosa que una dona consentirà descobrir en un home a qui s’estima, o del qual depèn, és la manca de coratge.» Joseph Conrad

Escrita el 1895, La follia d’Almayer va ser la primera novel·la de Conrad, i l’obra que el va decidir a deixar el mar per la literatura. La història transcorre en una zona inexplorada de l’illa de Borneo, a la vora del riu Pantai, on s’estableix el comerciant holandès Kaspar Almayer, casat amb una dona malaia que havia estat capturada en un vaixell pirata. L’objectiu d’Almayer és, un cop enriquit, marxar d’allà cap a Europa amb la seva filla Nina, però el seu projecte es veu frustrat quan ella s’enamora d’un nadiu, fill d’un poderós rajà. En aquesta primera novel·la, Conrad hi retrata un món, el dels mars del Sud, que havia conegut en la seva etapa a la Marina Mercant britànica, però al mateix temps ofereix una visió de l’imperialisme que s’allunya de la que havia caracteritzat el gènere de la ficció exòtica. Tot capgirant la percepció colonial dels indígenes com a éssers aptes per a ser conquerits, hi qüestiona l’actuació dels colonitzadors europeus, britànics i holandesos, de manera que mostra la seva fortalesa com a debilitat, els seus somnis com a follia.

Joseph Conrad i L’Avenç

A L’Avenç, núm.446 (maig 2018), Colm Tóibín publicà l’article “El cor de Conrad”. A mitjans dels anys 1970, dos dels novel·listes més destacats de l’època, V.S. Naipaul i Chinua Achebe, van posar la seva mirada sobre Conrad, el primer en un assaig titulat Les tenebres de Conrad i les meves i l’altre a Una imatge d’Àfrica: el racisme a El cor de les tenebres de Conrad. Naipaul trobava que Conrad tenia problemes estilístics i formals, en canvi Chinua Achebe trobava poc atractiva l’acumulació de termes abstractes en la seva prosa. Ara amb la biografia The Dawn Watch: Joseph Conrad in a Global World, la historiadora Maya Jasanoff segueix els passos de Conrad i s’ocupa de connectar alguns dels seus escrits no només amb el seu rerefons i amb el moment en què l’obra va ser escrita, sinó també amb l’època que vivim ara.

A L’Avenç, núm. 434 (maig 2017), Joan Todó publicà l’article “Un raig de tinta de calamar”. A Memòria personal, Joseph Conrad volia ensenyar-nos de la seva vida, com volia distanciar-se del nacionalisme dels seus ancestres, com volia afermar el seu vincle amb la llengua anglesa i com va viure tres vides, com a polonès, com a mariner i com a escriptor.

Els marges, núm. 110 (octubre 2016) incloïa l’article de Montserrat Marsal Perernau titulat “Carles Dachs, ‘A dalt més alt’; Marc Rovira, ‘Els ocells de la llum’”. El 1916, Joseph Conrad publicava La línia d’ombra, i a les seves pàgines abordava narrativament el que ell mateix va definir com el «pas de la joventut, amb la seva despreocupació i fervor, a una etapa més conscient i dolorosa de la vida». Si exportem el motor temàtic conradià a l’àmbit poètic, bé podem considerar A dalt més alt i Els ocells de la llum, dos exemples de defensa lírica derivats, en major o menor mesura, dels efectes d’aquest trànsit per la franja vivencial en què abandonem irremeiablement la condició social de “pueri”.

A L’Avenç, núm. 383 (octubre 2012), Vicenç Pagès Jordà va escriure l’article “Quan l’èpica era possible”. En una traducció al català solemne i assossegada, Alpha publica el primer recull de contes de Joseph Conrad, un dels grans autors de la literatura en llengua anglesa.

A L’Avenç, núm. 273 (octubre 2002), coincidint amb el centenari de la publicació d’El cor de les tenebres, Margarida Casacuberta publicà l’article “La insuportable lucidesa de l’horror”. Joseph Conrad va escriure El cor de les tenebres el setembre de l’any 1898. L’escriptor amb fama d’escriure molt lentament, va anar inusualment de pressa a construir la història del viatge de Charles Marlow, capità de marina anglès contractat per una companyia comercial belga a l’Àfrica perquè es fes càrrec d’un vaixell que s’havia quedat sense capità, víctima de la bogeria que li havia ocasionat el contacte amb la jungla. Pel mateix Conrad, el Congo belga va significar un descens a l’infern de la condició humana.

nota_musical_petita

Música per una òpera prima

El 10 de juny del 2010, el diari El Mundo va publicar un article titulat Joseph Conrad, marinero en tierra, coincidint amb la reedició en castellà de La follia d’Almayer per Siglo XXI i Alianza. L’autor, Álvaro Cortina, afirmava:

“[…]Joseph Conrad encaja mejor con la sombría y angustiada ópera marinera Billy Budd, de Benjamin Britten. […] El prólogo musical de Billy Budd, de Britten, podría acompañar la tensa espera de Almayer, su espectativa de fortuna. Su impaciencia a que regrese el explorador Lindgren diciendo que ha encontrado riquezas río arriba, la perspectiva de tratos comerciales con ingleses”.

Aquí us deixem una versió de 1978 d’aquesta òpera:

D’altra banda, Love of a man, de Gene Vincent, és una de les cançons que sonen de fons en alguna de les escenes de l’adaptació cinematogràfica que va fer Chantal Akerman d’aquesta obra de Joseph Conrad.

 

film_petit

El llibre al cinema

Com ja hem apuntat anteriorment, La follia d’Almayer va ser portada al cinema el 2011 per la prestigiosa directora belga Chantal Akerman. Aquí us deixem el tràiler:

Però La follia d’Almayer no és l’única obra de Joseph Conrad que ha fet el salt a la gran pantalla. Ho van fer, entre altres, Lord Jim (1900), Nostromo (1904) i L’agent secret (1907). Encara que, probablement, la més coneguda sigui El cor de les tenebres, potser perquè la pel·lícula Apocalypse now, de Francis Ford Coppola, està basada en ella, va guanyar la Palma d’Or a Cannes i va col·locar per sempre a Marlon Brando, Martin Sheen i Robert Duvall a la llista d’actors més temuts i favorits.

Imatges per a la inspiració

Al llarg de deu anys l’escriptor Joseph Conrad va navegar com a marí professional els mars i costes de l’arxipèlag malai (avui, en gran part, Indonèsia). Algunes de les seves més famoses novel·les com a Lord Jim, El negre del Narcissus o aquesta que ens ocupa, La follia d’Almayer, van tenir com a escenari aquesta part del món. Personatges, llocs i situacions tenen origen en els seus viatges des d’enclavaments com Berau en Borneo que visitava en la ruta del seu vaixell, el SS Vidar, fins a ports com Makassar en Sulawesi. Aquí us deixem algunes fotografies inspiradores de la zona de Borneo:

El riu Pantai, a Borneo. Foto: Carles Rabada (Unsplash)

El riu Pantai, a Borneo. Foto: Carles Rabada (Unsplash)

Un bosc a l'illa de Borneo.

Un bosc a l’illa de Borneo.

El cim Kinabalu entre núvols.

El cim Kinabalu entre núvols.

Riu avall a Borneo. Foto: Víctor Vázquez (Unsplash).

Riu avall a Borneo. Foto: Víctor Vázquez (Unsplash).

L’autor

JOSEPH CONRAD, que va néixer el 1857 com a Józef Teodor Konrad Korzeniowski a Berdítxiv (aleshores Polònia i actualment Ucraïna) i va morir el 1924 a Bishopsbourne, Anglaterra, és un dels grans autors en llengua anglesa. El 1874 va marxar de Polònia i, després d’un temps a Marsella, va començar una carrera a la marina mercant britànica. El 1886 es va nacionalitzar britànic, i el 1894, amb 36 anys, va decidir convertir-se en escriptor. Considerat com el novel·lista de l’ésser humà en situacions extremes, és autor d’obres com El cor de les tenebres (1899), Lord Jim (1900), Nostromo (1904) i L’agent secret (1907), que no han deixat mai de ser reeditades i traduïdes arreu, i sovint portades al cinema. En aquesta mateixa sèrie s’ha publicat Memòria personal (trad. Josep M. Muñoz Lloret) i La línia d’ombra (trad. Marta Bes Oliva).

 

Altres llibres de l’autor a L’Avenç

L’Avenç ha publicat dins de la Sèrie Literatures altres dos títols de Joseph Conrad Memòria personal (trad. Josep M. Muñoz Lloret) i La línia d’ombra (trad. Marta Bes Oliva).

Tornar a la fitxa del llibre