Dossier de lectura La línia d’ombra

 

Dossier de Lectura

La línia d’ombra

 

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

El llibre

Escrita el 1915, La línia d’ombra és una novel·la breu, basada en fets i experiències de la vida com a mariner de l’autor, a la qual Conrad retornava obsessivament en la seva ficció. Aquí es conta la història d’un jove capità de vaixell en el seu primer comandament, amb l’embarcació aturada als mars tropicals, la tripulació presa de la febre, i la inquietud causada per un sentiment de culpabilitat, però també per la presència fantasmal de l’esperit maligne del capità anterior. La novel·la és narrada des de la perspectiva d’algú que travessa «la línia d’ombra», que fa el pas —com diu el mateix Conrad— de la joventut, amb la seva despreocupació i fervor, a una etapa més conscient i dolorosa de la vida.

 

Joseph Conrad  i L’Avenç

Us deixem aquí alguns articles publicats a L’Avenç relacionats amb Joseph Conrad i la seva obra:

A L’Avenç, núm.446 (maig 2018), Colm Tóibín publicà l’article “El cor de Conrad”. A mitjans dels anys 1970, dos dels novel·listes més destacats de l’època, V.S. Naipaul i Chinua Achebe, van posar la seva mirada sobre Conrad, el primer en un assaig titulat Les tenebres de Conrad i les meves i l’altre a Una imatge d’Àfrica: el racisme a El cor de les tenebres de Conrad. Naipaul trobava que Conrad tenia problemes estilístics i formals, en canvi Chinua Achebe trobava poc atractiva l’acumulació de termes abstractes en la seva prosa. Ara amb la biografia The Dawn Watch: Joseph Conrad in a Global World, la historiadora Maya Jasanoff segueix els passos de Conrad i s’ocupa de connectar alguns dels seus escrits no només amb el seu rerefons i amb el moment en què l’obra va ser escrita, sinó també amb l’època que vivim ara.

L’Avenç, núm. 434 (maig 2017), Joan Todó publicà l’article “Un raig de tinta de calamar”. A Memòria personal, Joseph Conrad volia ensenyar-nos de la seva vida, com volia distanciar-se del nacionalisme dels seus ancestres, com volia afermar el seu vincle amb la llengua anglesa i com va viure tres vides, com a polonès, com a mariner i com a escriptor.

Els marges, núm. 110 (octubre 2016) incloïa l’article de Montserrat Marsal Perernau titulat “Carles Dachs, ‘A dalt més alt’; Marc Rovira, ‘Els ocells de la llum’”. El 1916, Joseph Conrad publicava La línia d’ombra, i a les seves pàgines abordava narrativament el que ell mateix va definir com el «pas de la joventut, amb la seva despreocupació i fervor, a una etapa més conscient i dolorosa de la vida». Si exportem el motor temàtic conradià a l’àmbit poètic, bé podem considerar A dalt més alt i Els ocells de la llum, dos exemples de defensa lírica derivats, en major o menor mesura, dels efectes d’aquest trànsit per la franja vivencial en què abandonem irremeiablement la condició social de “pueri”.

L’Avenç, núm. 383 (octubre 2012), Vicenç Pagès Jordà va escriure l’article “Quan l’èpica era possible”. En una traducció al català solemne i assossegada, Alpha publica el primer recull de contes de Joseph Conrad, un dels grans autors de la literatura en llengua anglesa.

L’Avenç, núm. 273 (octubre 2002), coincidint amb el centenari de la publicació d’El cor de les tenebres, Margarida Casacuberta publicà l’article “La insuportable lucidesa de l’horror”. Joseph Conrad va escriure El cor de les tenebres el setembre de l’any 1898. L’escriptor amb fama d’escriure molt lentament, va anar inusualment de pressa a construir la història del viatge de Charles Marlow, capità de marina anglès contractat per una companyia comercial belga a l’Àfrica perquè es fes càrrec d’un vaixell que s’havia quedat sense capità, víctima de la bogeria que li havia ocasionat el contacte amb la jungla. Pel mateix Conrad, el Congo belga va significar un descens a l’infern de la condició humana.

nota_musical_petita

Wojciech Kilar (1932 Lwów, Poònia, actualment Lviv, Ucraïna- Katowice,2013), compositor de música clàssica i de cinema va ser l’autor de la banda sonora de l’adaptació de La línia d’ombra pel cinema (1976). Amb el llibre entre les mans, aquesta pot ser una bona música de fons per la seva lectura:



film_petit

Joseph Conrad a la gran pantalla 

El 1976, el director Andrej Waida va adaptar per al cinema La línea de sombra, de la qual parlava en la següent entrevista:

Però La línia d’ombra no és l’única obra de Joseph Conrad que ha fet el salt a la gran pantalla. També ho van fer, entre altres, Lord Jim (1900), Nostromo (1904) i L’agent secret (1907). Encara que, probablement, la més coneguda sigui El cor de les tenebres, potser perquè la pel·lícula Apocalypse now, de Francis Ford Coppola, està basada en ella, va guanyar la Palma d’Or a Cannes i va col·locar per sempre a Marlon Brando, Martin Sheen i Robert Duvall a la llista d’actors més temuts i favorits

També La follia d’Almayer va ser portada al cinema el 2011 per la prestigiosa directora belga Chantal AkermanAquí us deixem el tràiler:

Joseph Conrad

JOSEPH CONRAD, que va néixer el 1857 com a Józef Teodor Konrad Korzeniowski a Berdítxiv (aleshores Polònia i actualment Ucraïna) i va morir el 1924 a Bishopsbourne, Anglaterra, és un dels grans autors en llengua anglesa. El 1874 va marxar de Polònia i, després d’un temps a Marsella, va començar una carrera a la marina mercant britànica. El 1886 es va nacionalitzar britànic, i el 1894, amb 36 anys, va decidir convertir-se en escriptor. Considerat com el novel·lista de l’ésser humà en situacions extremes, és autor d’obres com El cor de les tenebres (1899), Lord Jim (1900), Nostromo (1904) i L’agent secret (1907), que no han deixat mai de ser reeditades i traduïdes arreu, i sovint portades al cinema. En aquesta mateixa sèrie s’ha publicat Memòria personal i La follia d’Almayer (trad. Josep M. Muñoz Lloret).

 

La premsa ha dit…

Podeu consultar aquí alguns articles publicats a diferents mitjans sobre La línia d’ombra:

Pere Antoni Pons, Ara , 3 novembre 2018.

Arantxa Bea, Trapezi , 14 novembre 2018.

Ramon Pla i Arxé, El Temps , 13 novembre 2018.

Altres llibres de l’autor a L’Avenç

L’Avenç ha publicat dins de la Sèrie Literatures altres dos títols de Joseph Conrad Memòria personal i La follia d’Almayer (trad. Josep M. Muñoz Lloret).

 

Tornar a les dades del llibre