Al llarg del temps, i en qualsevol exili, el pas de la frontera ha estat un fet nuclear en el record dels seus protagonistes; i això perquè travessar “la ratlla” imaginària marca simbòlicament l’abast de la pèrdua, el final d’una etapa i l’inici d’una altra. L’exili republicà del 1939 va quedar registrat en diferents formes de la literatura memorialística, autobiogràfica i ficcional, i el fet de “passar la ratlla” constitueix sempre un motiu significant. Aquest llibre aplega un ventall representatiu de relats que reflecteixen aquesta experiència, escrits per quaranta-un autors de diversa condició: escriptors-soldats i soldats-escriptors, poetes, historiadors, novel·listes, polítics, estudiants, metges o artistes plàstics. Hem seleccionat des dels textos més clàssics (com els de Rovira i Virgili, Artur Bladé Desumvila, “Tísner”, Lluís Ferran de Pol o Teresa Pàmies) fins als d’aparició més recent (els de Carles Fontserè, Sebastià Gasch, Montserrat Julió o Agustí Centelles), passant per d’altres menys difosos (els d’Edmon Vallès i Otília Castellví, entre molts més) o desconeguts fins ara (Pere Calders o Francesc Trabal). En definitiva, moltes formes d’escriptura que, a més, abasten una gamma extensa de gèneres, del dietari a la crònica, de la carta a la prosa memorialística, de la impressió viscuda al conte o a la novel·la.

L’Avenç ha publicat diversos articles sobre l’exili republicà:

– L’Avenç, Núm. 450 (octubre de 2018). “1949, el darrer any de l’exili de 1939? A propòsit de l’experiència vital dels Pi i Sunyer, entre Europa i Amèrica”, per Francesc Vilanova.

– L’Avenç, Núm. 371 (setembre de 2011). “Un llibre primordial”, per Lluís Muntada.

– L’Avenç, Núm. 335 (maig de 2008). “Mercè Rodoreda a França. Paissatges d’un exili (1939-1953)”, per Carme Esteve.

– L’Avenç, Núm. 332 (febrer de 2008). “La interminable nit de Costoja”, per Xavier Benguerel.

– L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “Els camps: primera estació dels camins de l’exili”, per Maria Campillo i Francesc Vilanova.

– L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “El «camp dels catalans» d’Agde”, per Mireia Capdevila i Candell.

– L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “Entre la por, el menyspreu i la solidaritat”, per Phrymé Pigenet.

– L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “Testimoni i ficció”, per Josep-Vicent Garcia i Raffi.

– L’Avenç, Núm. 50 (juny de 1982). Ressenya de “Memòria d’un exili. Xile (1940-1952)”, de Xavier Benguerel, per Cristina Gatell.

Audiovisual

– Pere Quart recita “Corrandes d’exili” al Gran Price de Barcelona (1970):

– Documental Camp d’Argelers, de Felip Solé, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Emès per televisió el 10 de desembre de 2009:

En imatges

Podeu trobar imatges relacionades amb l’exili republicà a la pàgina web del Museu Memorial de l’Exili.

Maria Campillo (ed.)

Maria Campillo (Alhama de Aragón, 1953) ha estat, fins a la seva jubilació recent, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, directora de la base de dades bibliogràfica Traces i vicedirectora del CEDID (Centre d’Estudis sobre Democràcies i Dictadures). Ha publicat estudis d’història cultural i de literatura, especialment sobre els períodes i autors dels anys trenta i de la postguerra. Ha col·laborat a la Història de la Literatura Catalana, dirigida per Joaquim Molas, a la Història de la Cultura Catalana, dirigida per Pere Gabriel, i a la Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, dirigida per Borja de Riquer. També ha fet diverses contribucions a l’estudi de la narrativa dels exiliats i n’ha editat textos i correspondència. Sobre la guerra destaquem La premsa a Barcelona, 1936-1939 (1979, amb E. Centelles), l’antologia en dos volums Contes de guerra i revolució (1982), Escriptors catalans i compromís antifeixista (1994); i els reculls Barcelona 1938: La veu de les sirenes (2008), Allez, Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 (L’Avenç, 2010) i La Brigada del Vidre. Cròniques del front (1936-1939) (L’Avenç, 2017). És membre del consell de redacció de L’Avenç.

Articles relacionats

– VilaWeb (25 d’abril de 2019). “El gran èxode”, per Pau Solé Vilella i Gerard Comes Robert.

– Sàpiens (29 de març de 2019). “La fi de la guerra civil i l’exili republicà”, per Jordi Finestres.

– La República, Núm. 37 (2-8 febrer de 2019). “Testimonis de l’exili”, per Pere Bosch i Cuenca, Gemma Domènech Casadevall, Salomó Marquès i Miquel Serrano Jiménez.

– El Temps, Núm. 1798 (26 de novembre de 2018). “Memòria del primer exili republicà”, per Francesc Foguet i Boreu.

– Núvol (30 de maig de 2018). “Bladé i Desumvila, l’exiliat clarivident”, per Xavier Vega i Castellví.

– Ara.cat (25 de novembre de 2017). “Viatge a les tenebres de l’exili republicà”, per Jordi Nopca.

– Nació Digital (5 de febrer de 2017). “El primer dia de l’exili, el 5 de febrer de 1939”, per Pep Martí.

– Núvol (25 de gener de 2016). “L’exili republicà de Pompeu Fabra”, per David Paloma.

– Núvol (27 de juny de 2015). “La maleta de l’exili”, per Teresa Costa-Gramunt.

– Ara.cat (17 d’octubre de 2014). “Cinc testimonis de l’exili: «M’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla», per Sílvia Marimon.

– Núvol (15 de març de 2014). “Antoni Rovira i Virgila. La tinta de l’exili”, per Xavier Carmaniu Mainadé.

– El Punt Avui (17 de febrer de 2014). “La fugida dels escriptors”, per Anna Ballbona.

– El País. Cataluña, Núm. 12536 (19 d’octubre de 2011). “Argelès-sur-mer, 1939”, per J. Ernesto Ayala-Dip.

– Caràcters. Segona època, Núm. 57 (tardor de 2011). “Una ‘ratlla’ que no fou”, per Montserrat Corretger.

– Revista de Girona, Núm. 265 (2011). “No farem mai prou”, per Xavier Carmaniu Mainadé.

– El País. Cataluña, Vol. XXXV, Núm. 12208 (22 de novembre de 2010). “«Allez!», no «Olé!»”, per Carles Geli.

– Sesenta años después. Las literaturas del exilio republicano de 1939.  Vol. I (2000). “Dues memòries sobre l’èxode català”, per Xènia Gaspar i Blancafort.

Altres llibres relacionats a L’Avenç

 – CAMPILLO, Maria (ed.), La Brigada del vidre. Cròniques del front (1936-1939). L’Avenç: Barcelona, 2017.