La personalitat de Víctor Català és l’obra d’art total que Caterina Albert construeix al llarg de la seva vida, amb els “silencis” que tan bé va saber interpretar Maria-Aurèlia Capmany inclosos, com un mosaic fet de múltiples peces que l’escriptora va controlar amb “l’energia i la seguretat” pròpies de l’artista professional que sap que la disposició final de les peces no depèn ja d’ella, sinó de la recepció de l’obra. Una “obra completa” que Caterina Albert va deixar plantejada com un work in progress que s’havia d’anar (re)configurant al ritme dels temps i d’acord amb la recepció que, en cada circumstància històrica, política i cultural, es pugui fer d’una obra oberta a la recepció de la crítica i del públic lector, aquell “llegidor” a qui Víctor Català s’adreça en cadascun dels seus llibres, l’existència del qual Caterina Albert tenia molt clar que calia imperiosament preservar.
A construir la seva gran obra —Víctor Català— i a assegurar l’existència d’un públic per a la literatura catalana capaç de reconstruir i insuflar la vida a la figura del tapís, va dedicar Caterina Albert tota una existència d’escriptora conscient, rigorosa i professional. Avui dia, l’èxit de l’empresa és ja inqüestionable.

Us deixem les reflexions publicades per L’Avenç sobre algunes edicions recents de l’obra de Víctor Català:

• Víctor Català, una obra d’art total, per Margarida Casacuberta (núm. 461, octubre 2019). Aquest article inclou un fragment del llibre Víctor Català, l’escriptora emmascarada.
• Gòtic de l’Escala, per Joan Todó (núm. 458, juny 2019)
• I fins que et matin el desig, per Simona Škrabec (núm. 436, juliol 2017)

Cançons populars de la mà de Caterina Albert

L’any 1994, es publicà el Cançoner de l’Empordà: 46 cançons populars per a piano, amb les lletres, a càrrec de Lluís Albert, nebot i hereu de la Caterina. Segons Terratrèmol Produccions, companyia teatral i creadora de l’espectacle “Víctor Català, la senyoreta de l’Escala”, Albert afirma al pròleg del llibre que la seva tieta va ser la font principal de moltes de les cançons incloses en l’antologia. El teaser de l’espectacle incorpora la melodia d’una d’aquestes, «L’hereu», com a música de fons.

Caterina Albert a la pantalla petita

La col·lecció Viure i escriure, de la Gran Videoteca dels Països Catalans, va publicar un documental sobre la vida i l’obra de Víctor Catala l’any 2001:

Amb motiu del 50è aniversari de la mort de l’escriptora, l’assagista i crítica Lluïsa Julià i la poetessa Blanca Llum Vidal comenten la seva figura.

També són d’interès els següents recursos audiovisuals sobre Caterina Albert:

Vídeo

• La Víctor, Sense ficció (TV3), 28 març 2017
• “Solitud”, de Víctor Català, amb Laura Borràs, Els matins (TV3), 5 juliol 2011
• Caterina Albert, obrint camí amb Víctor Català, Noms (TV3), 28 setembre 2007

Ràdio

• Es compleixen 150 anys del naixement de Víctor Català, La nit dels ignorants (Catalunya Ràdio), 10 setembre 2019
• Tenim les dones, amb Gemma Ruiz i Laura Serra, El matí de Catalunya Ràdio, 26 juliol 2018
• Elogi de Víctor Català i la literatura rural, Catalunya migdia (Catalunya Ràdio), 17 abril 2018
• El llegat de Caterina Albert passa a mans de l’Ajuntament de l’Escala, Catalunya al dia (Catalunya Ràdio), 31 juliol 2017

L’Escala, escenari vital

La família i la biografia de Caterina Albert estan estretament vinculades al poble empordanès de l’Escala. Aquestes fotos en capten el paisatge.

(beasty, 2015, Unsplash)

(Albert Torelló, Festa a l’Escala, 2011, Wikimedia Commons)

El Mas Sastre, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Ximelis, 2015, Wikimedia Commons)

Podeu llegir l’obra La mare balena (1920) en format digital a Project Gutenberg a través d’aquest enllaç.

La pàgina de Víctor Català a LletrA també recull diversos textos de l’autora.

Biografia de Caterina Albert

La veu de la Caterina Albert (1869-1966) la situa entre els noms cabdals de la cultura catalana per diversos motius: la sinceritat i la riquesa del seu llenguatge literari, l’endinsament de la seva obra en el costat fosc del món rural, el seu ferm compromís a la llengua catalana. Filla d’una família de terratinents acomodats de l’Escala (Alt Empordà), la Caterina Albert cultiva un gran interès per les belles arts durant la seva infantesa. Els indicis de la seva carrera com a autora topen amb les coartacions dels rols de gènere de l’època: la seva participació en els Jocs Florals d’Olot de 1898 amb el monòleg La infanticida genera una gran polèmica. Arran d’aquest incident, l’escriptora crea el pseudònim Víctor Català, sota el qual publica la resta de les seves obres. Gran participadora en l’entorn cultural barceloní i exponent del modernisme, aconsegueix renom a través del recull de contes Drames rurals (1902) i la novel·la Solitud (1905), amb què és premiada als Jocs Florals de Barcelona de 1909. Entra a l’Acadèmia de la Llengua Catalana el 1915, i a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres el 1923, sent-ne la primera membre femenina. Durant la seva carrera, publica novel·les, poemaris i reculls de contes que mostraven la seva voluntat, com explica la Margarida Casacuberta, “a construir el macrocosmos i mostrar les bestioletes del senyor situades enmig d’una immensitat que es caracteritza per la violència, les relacions de poder i el mal.”

Més recursos sobre Caterina Albert/Víctor Català

• Biografia de Caterina Albert, Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert (Barcelona) 
• Dossier Any Caterina Albert, Generalitat de Catalunya 
• Espai Víctor Català, Cinclaus (l’Escala)
• Espai i Fons Víctor Català, l’Alfolí de la Sal (l’Escala)
• Museu Arxiu Víctor Català, Jardí Clos del Pastor (l’Escala) 
• Obres de Víctor Català a les Biblioteques de Barcelona i les Biblioteques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre
• Pàgina Caterina Albert, LletrA
• Pàgina Caterina Albert (Víctor Catala), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (bibliografia i recursos)
• Pàgina Víctor Català, Càtedra Víctor Català (Universitat de Girona) (bibliografia i recursos)
• Ruta Víctor Català a l’Escala, Espais Escrits (també hi ha ruta guiada per l’Ajuntament de l’Escala)

Biografia de Margarida Casacuberta

Margarida Casacuberta (Olot, 1964) és doctora en Filologia Catalana per la UAB, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona (UdG) i directora de les càtedres Joan Vinyoli de Poesia contemporània (UdG-Ajuntament de Santa Coloma de Farners) i Víctor Català d’Estudis sobre el Modernisme (UdG-Ajuntament de l’Escala). Ha centrat la seva recerca en el període del Modernisme artístic i literari i ha publicat, entre d’altres llibres, Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997), Els noms de Rusiñol (1999), Santiago Rusiñol i el teatre per dins (1999), Marian Vayreda i Vila (1853-1903). La recerca d’una veu pròpia amb Joan Sala (2003), El paisatge d’Olot. La construcció literària de la Garrotxa amb Isabel Banal (2009) i Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (2010), a més de nombrosos articles en revistes especialitzades i de divulgació. Ha editat textos de Santiago Rusiñol, Josep Berga i Boix i Marian Vayreda i ha traduït al català obres d’Émile Zola, Georges Perec i Irène Némirovsky. Ha col·laborat en els programes «Saló de Lectura» i «L’hora del lector», dirigits per Emili Manzano, ha format part del consell assessor i ara del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, i ha coordinat el festival de literatura MOT (Olot-Girona) entre 2015 i 2017. Col·labora a l’Aula d’Escriptura de Girona. És membre del consell de redacció de L’Avenç.

Hemeroteca

Aquí podeu consultar una tria d’articles i recursos audiovisuals relacionats amb la publicació del llibre.

• Sebastià Bennasar, Vilaweb, 12 octubre 2019
• Canal 10 Empordà, 24 octubre 2019
• Valèria Gaillard, Ara, 26 octubre 2019
• Llúcia Ramis, La Vanguardia, 2 novembre 2019
• Els Matins (TV3), 22 novembre 2019
• Ràdio Vilablareix, 11 desembre 2019
• Xavier Graset, Més 324 (TV3), 17 desembre 2019
• Alba Carmona, Diari de Girona, 21 desembre 2019
• Vicenç Pagès Jordà, El Periódico, 27 desembre 2019
• Jordi Amat, La Vanguardia, 28 desembre 2019
• Jordi Amat, La Vanguardia, 30 desembre 2019
• Àlex Milian, El Temps, 30 desembre 2019
• Imma Merino, El Punt Avui, 31 desembre 2019
• Anna Rossell, Núvol, 2 gener 2020