Infelicitat perfecta, el seu fill s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una “incapacitat d’expressió extrema”. Aquest llibre auster, escrupolós i profundament commovedor és un dels punts més alts de l’obra de l’escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019. Clou el llibre un epíleg de l’escriptora catalana d’origen eslovè Simona Škrabec.

«L’endemà al vespre, havent rebut la notícia de la seva mort, vaig agafar un avió cap a Àustria. L’avió anava mig buit; un vol regular tranquil; l’aire era clar, sense
boira, i allà baix, en la distància, els llums de les diferents ciutats que sobrevolàvem. Llegint el diari, bevent cervesa, mirant per la finestra, em vaig anar fonent en una agradable sensació de benestar fatigat, impersonal.
Durant tot el vol m’omplia d’orgull que la mare s’hagués suïcidat. Llavors l’avió es va preparar per aterrar i els llums es van fer més grossos. Dissolt en una eufòria sense ossos, contra la qual no podia fer res, em movia per l’edifici de l’aeroport més aviat desolat».