| País barroc |
| Raül Garrigasait |
| 104 pàgines |
| Sèrie Literatures |
PVP: 13 €  |
| ISBN 978-84-16853-41-0 |
Data de publicació: 10/09/2020
       El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s’alcen per insultar un agent de l’Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l’avi de noranta anys s’enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l’Eixample, dormen en pau. Onze textos d’una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda. |
► Finalista Premi Finestres 2020
“Una de les lectures de l’any” Borja Bagunyà
“El llibre de Garrigasait és com el retaule barroc del Santuari del Miracle: transforma la fusta del país en or. Millor dit: en pa d’or.” Joan Burdeus, Núvol
“País barroc un llibre imprescindible. Entre tant de xampany esbravat literari, una obra que és un gran reserva.” Montserrat Camps Gaset
“ Raül Garrigasait ha escrit un llibre per explicar-se, per ordenar el seu món i dotar-lo d’un sentit, per assumir que hi ha sentiments irracionals que mai no seran raonables i que, de fet, no cal que ho siguin.” Artur Garcia Fuster, La Lectora
“El lector ha d’entendre el llibre com un altar barroc, amb fornícules i columnetes, amb parts contínues i d’altres discontínues, construït per acumulació”, Julià Guillamon, Cultura/s-La Vanguardia
“Una meravella de llibre iniciàtic sobre l’arcaic sagrat, llocs irreductibles, records impersonals, música, Alemanya i Grècia, el barroc com a insurgència i “la bèstia reconsagrada que no mor mai””. Àlex Susanna
“País barroc és un itinerari personal pels paisatges, les històries i l’arquitectura que conforma el seu món i que també ens parlen d’un barroc que neguem però que continua ben arrelat. Quin gust llegir una prosa tan rica!” Eduard Escoffet
“Acabo d’acabar el País barroc, que no és altre que el meu, de país, i penso si tardaré poc o molt poc a rellegir-lo. Quin delícia plena i neta i fonda.” Roger Mas
