Crist es va aturar a Èboli

Crist es va aturar a Èboli
Carlo Levi
Traducció d’Edmon Vallès revisada per Teresa Muñoz Lloret
272 pàgines
Sèrie Literatures
PVP: 19,50 €  Comprar
978-84-18680-07-6
Data de publicació: 03/11/2021

Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

“Carlo Levi és testimoni de la presència d’un altre temps a l’interior del nostre temps, i l’ambaixador d’un altre món dins del nostre món”

Italo Calvino

A mig camí entre el reportatge i unes memòries, Levi basteix el retrat d’una societat que esguarda amb una mirada d’un humanisme profund i colpidor, exiliat en un poble de la Itàlia meridional.

El 1935 el règim feixista va confinar el pintor i escriptor torinès Carlo Levi a la regió meridional de la Lucània. Metge de formació, imbuït d’un humanisme profund, Levi va descobrir al sud d’Itàlia un món pagès deixat de la mà de Déu —d’aquí el títol— i regit per una lògica del tot diferent, amb una existència arrelada a la terra i amb un sistema de creences ancestrals, on es fan presents la màgia i la bruixeria. La lucidesa i l’empatia amb què, pocs anys després, Levi descriu aquell món basteixen una obra punyent i apassionada, amarada de pietat i de solidaritat, a mig camí entre la narració, la crònica i l’assaig sobre la “qüestió meridional”.

El llibre, que ha tingut un èxit permanent i és un clàssic de la literatura italiana del segle XX, va ser portat el 1979 al cinema per Francesco Rosi, en una pel·lícula protagonitzada per Gian Maria Volonté.

► Què n’han dit?

“L’impacte de llegir Levi és molt fort. La màgia ancestral i fatalista d’un sud abandonat de tot i de tothom, que viu ensalvatgit al marge de la religió oficial i de l’estat distant, es trasllada magistralment a un text d’una humanitat dolorosa.” Ignasi Aragay, Ara 

“La profunditat amb què Levi retrata l’interior, l’ànima d’aquells pagesos amb que va conviure durant el seu confinament, supera de molt aquella imatge que els aparia a tots sota una mateixa visió externa de cossos lents que s’arrosseguen, que caminen lenta i pesadament, sempre bruts i vestits de negre.” Bel Granya 

Tornar