“Las memorias infantiles de la guerra de Joan y Jacint Reventós son las más sostenidas, minuciosas y completas que me ha sido dado conocer.”

Jaime Gil de Biedma

Joan i Jacint Reventós són fills de dos germans molt avinguts i que comparteixen els ideals del catalanisme catòlic i liberal propis d’una família de professionals liberals benestants. L’esclat de la Guerra Civil espanyola els acaba col·locant, però, en bàndols enfrontats. Com diuen ells mateixos, «mentre la família de l’un cregué que, a desgrat de tot, havia de seguir lleial al govern autònom, la de l’altre optà pel camp contrari, si bé —com fou el cas de tants— sense gaire convenciment». Els Reventós Carner es quedaran a Barcelona, a la seva torre de la part alta de la ciutat. Els Reventós Conti marxaran a Itàlia i, posteriorment, a l’Espanya «nacional». El tòpic de la guerra fratricida serà per a ells encara més cruel. Quan es retrobin de nou a Barcelona, el gener del 1939, el seu món d’abans s’haurà enfonsat per sempre. Quaranta anys més tard, just abans de la mort de Franco, els dos cosins expliquen com van viure les infàncies respectives en aquestes circumstàncies tan difícils. Són records del període de la Guerra Civil, «re­cords de criatura» d’un esdeveniment que va marcar, amb una empremta indeleble, les seves vides i les de tots els de la seva generació.