Dossier de Lectura:
Barris, veïns i democràcia

Cal registrar-se per veure aquest contingut

Dossier de Lectura

Barris, veïns i democràcia

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Podeu llegir aquí una sinopsi del llibre en un sol full i aquí la cronologia que ha fet l’autor sobre la FAVB, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona.

 

Marc Andreu va ser un dels comissaris de l’exposició Barcelona-Madrid: 40 anys d’acció veïnal, que van produir les federacions d’associacions de veïns de Barcelona (FAVB) i Madrid (FRAVM) i que es va exposar al Museu d’Història de Barcelona l’any 2009. A propòsit d’aquesta exposició va escriure a L’Avenç l’article “El combat per la memòria veïnal“.

 

Barcelona-Madrid

El número 141 dels Plecs d’Història Local, publicat l’abril de 2011 es va dedicar a “El moviment veïnal, eina de cohesió i cultura democràtica”. En ell hi ha un article del mateix Marc Andreu sobre la història veïnal a Barcelona, i també altres aportacions interessants al tema per part de Carles Santacana, Ivan Bordetas Jiménez, Manuel Domínguez López, Neus González-Monfort, Arnaldo Gil.

 

nota_musical_petita

Una recomanació d’Enderrock

 

film_petit

El cinema, tant el documental com de ficció, ha testimoniat la Barcelona dels 80, en els anys previs a la gran transformació urbanística, però no tant la lluita dels veïns per millorar les condicions de vida. La sèrie produïda per TV3 Dies de transició (malauradament no disponible) dedicà un dels seus capítols al cas Huertas.

El realitzador valencià Llorenç Soler va ser un dels principals documentalistes dels anys seixanta. D’ell són Será tu tierra (1965) i El largo viaje hacia la ira (1969). El primer és fruit de l’impacte i la ràbia d’observar les condicions de vida dels immigrants als suburbis de la Barcelona de l’època, que vivien en barraques al Camp de la Bota o a l’intempèrie amb la seva família. Del film, segrestat a l’època per l’alcalde José María Porcioles, se’n conserva una còpia del cineasta a la Filmoteca de Catalunya. El segon és una crònica realista i agressiva de l’immigració interior, que va guanyar el premi de la Premsa Internacional al Festival de Cine Documental de Leipzig (a l’antiga RDA).

Altres pel·lícules documentals que van tractar el fenomen del barraquisme van ser Barraques (Josep Corrons, 1963-64), que mostra la vida diària de Can Valero, del Somorrostro i de molts altres nuclis, com els dels turons del Carmel. Aquesta feina documental adquireix ara un valor especial. Les barraques de Montjuïc van ser filmades per Carles Barba a Dues processons (1967); mentre que Jordi Bayona, a Distància 200 metres (1967) i Un lloc per dormir (1971) subratllen l’abisme en la qualitat de vida dels pobres amb la classe benestant. Un bon nombre d’imatges d’aquests films són presents al reportatge de Televisió de Catalunya Barraques. La ciutat oblidada (2010).

Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública (Pere Portabella, 1976) és la síntesi de les filmacions clandestines obertament polítiques de Portabella i el seu entorn. Rodada als mesos posteriors a la mort del general Franco, es tracta d’un film documental realitzat amb les tècniques d’un film de ficció. Les intervencions giren entorn una única qüestió: com passar d’una dictadura a un estat de dret.

Una de les pel·lícules documentals que millor retrata la Barcelona del post-franquisme és Ocaña, retrat intermitent (Ventura Pons, 1978); una crònica de la vida del pintor transvestit José Pérez Ocaña, en una època en que l’homosexualitat encara estava reprimida. Ara per ara encara es recorda com una de les millors obres del director barceloní.

La Barcelona dels barris baixos, del Barri Xino en particular, és també retratada a altres films de Ventura Pons com La rossa del bar (1986), amb banda sonora de l’inoblidable Gato Pérez.

Finalment, la Barcelona gitana del Somorrostro abarca els cinquanta anys que discorren entre la shakesperiana Los Tarantos (Francesc Rovira-Beleta, 1963) i l’interessantíssim documental d’Eva Vila Bajarí (2012), un sentit homenatge a Carmen Amaya.

 

El Somorrostro en dansa…

L’any 2010 la companyia Trànsit Dansa, ja desapareguda, va portar als escenaris Somorrostro, un espectacle basat en el rastre de la memòria del barri de barraques del mateix nom i la bailaora Carmen Amaya.

somorrostro

 

1979_Auca Poble Sec

 

Obre aquesta secció l’Auca del Poblesec, un cartell de Pilar Villuendas i Josep Ramon Gómez de 1979 per a l’Associació de Veïns Poble Sec. De fet, la història del moviment veïnal es pot resseguir també a partir del cartellisme. Aquí en teniu una mostra:

Vida als barris-Max
Vida als barris-Max
« 1 de 12 »

Per sort, comptem també amb la feina de nombrosos fotògrafs que han donat testimoni de les condicions de vida a la ciutat al llarg del temps i dels moviments veïnals que hi han incidit:

 Manel Armengol

 Pilar Aymerich

 Colita

 Paco Elvira

 Pepe Encinas

 Manel Gausa

 Joan Guerrero

► Eugeni Madueño

 Kim Manresa

 Pere Monés

 Jordi Socias

 Jordi Soteras

També els arxius municipals i veïnals conserven molta documentació sobre els barris. L’Arxiu Històric del Poblenou en té molta a disposició en línia.

 

Monogràfic de Carrer, la revista de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, sobre els 40 anys d’acció veïnal, número 114, del desembre de 2009.

L’any 2008 el Museu d’Història de Barcelona va organitzar una exposició dedicada al barraquisme. Amb el nom “Barraques, la ciutat informal” es traçava la història de la ciutat a partir d’aquests assentaments entre els anys 20 i 80 del segle XX. Un apartat destacat l’ocupava el paper del moviment veïnal en la reivindicació de condicions sociosanitàries, urbanístiques, etc. per als veïns. Podeu veure’n la documentació en línia.

Barraques

Sinopsi
Sinopsi
Sinopsi.pdf
12.1 KiB
401 Descàrregues
Detalls
Cronologia FAVB
Cronologia FAVB
Cronologia FAVB.pdf
1.7 MiB
664 Descàrregues
Detalls