Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Xavier Graset conversa amb Laia Reventós, neta de Manuel Reventós Bordoy, i l’editor Josep Maria Muñoz

► Si voleu veure la presentació del llibre Diari de la guerra i Barcelona viscuda, de Manuel Reventós Bordoy, amb Maria Campillo, Josep M. Muñoz i Borja de Riquer a la Real Acadèmia de Bones Lletres cliqueu l’enllaç

“Catalunya ignora avui, i continuarà ignorant, que Manuel Reventós fou sense cap mena de dubte el català més brillant de la seva generació“  Eugeni Xammar

Diari de la guerra és la transcripció anotada d’un valuós dietari, que l’autor comença l’octubre de 1936 i que s’estén fins al gener de 1939, en les setmanes prèvies a la caiguda de Barcelona. El text, conservat per la família i totalment inèdit fins ara, permet seguir gairebé a diari el curs del conflicte, amb les dificultats diverses de la vida quotidiana. Al mateix temps, ofereix una visió molt crítica sobre l’actuació de Companys i Tarradellas en el govern de la Generalitat, i en general amb el bàndol republicà i el govern de Negrín. Barcelona viscuda és també la transcripció anotada d’un text inèdit, unes estampes sobre la Barcelona de 1900, que l’autor escriu simultàniament al dietari de la guerra, prenent com a referència el Paris vécu de Léon Daudet. Amb una escriptura elegant i a voltes elegíaca, Reventós evoca la ciutat antiga i l’incipient Eixample modern. En el seu recorregut, recorda diversos personatges dels seus anys de joventut i retrata figures com Cambó o Prat de la Riba.

► Què n’han dit?

Jordi Amat, La Vanguardia: “La publicació de dos inèdits de Reventós s’hauria de celebrar com una Champions de la història cultural catalana” 

Ignasi Aragay, Ara: “En aquests temps actuals també d’extrems, tant de bo el fantasma de Reventós, un català lliure, equilibrat i independent, pacífic, culte i compromès amb el país, encara habités entre nosaltres.” 

MiquelBerga, El Punt Avui:”Un llibre necessari per als qui no desisteixin d’intentar desfer alguns dels nusos incrustats en el fil de la nostra història.” 

Víctor Fernández, La Razón: “Nos han contado la Guerra Civil de muchas maneras, con algunas luces y sus muchas sombras. Sin embargo, siempre será mucho más interesante que aquella tragedia nos la cuenten aquellos que la vivieron en primera persona. Desde su fallecimiento en 1942 ha quedado oculto un diario muy iluminador sobre ese episodio histórico.” 

Joaquim Nadal, L’Avenç: “Un testimoni excepcional, fresc, espontani, escrit a raig i en calent. Un text potent, analític o furiós, carregat d’adjectius sobre fets i personatges la majoria dels quals no se salven. Transmet indignació, ira, por, impotència, ràbia, amargor, tristesa, escepticisme, pessimisme.”