Tag Archives: Guerra civil

L’AVENÇ us convida a la presentació del llibre Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939 de Joan i Jacint Reventós.

 

L’acte comptarà amb la participació de l’escriptor Amadeu Cuito i la periodista i filla de Joan Reventós, Laia Reventós Rovira.

Dos dels nets, Marc Reventós Papo i Jana Reventós Presmanes, llegiran fragments del llibre.

 

Dimarts 22 de febrer de 2022 a les 19h. Llibreria Laie (Pau Claris 85, Barcelona)

La retirada republicana del 1939: la caiguda de Girona i el pas per la frontera

Presentació dels llibres Allez, Allez. Escrits del pas de frontera, per Joaquim Nadal, i Girona 1939: porta de l’exili, per Maria Campillo.

Dimarts 25 de gener a les 18h. a sala Ermessenda de Carcassona al Museu d’Història de Girona (Carrer de la Força, 27, Girona, amb accés per la placeta de l’Institut Vell, 1)

Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil
Joaquim Nadal i Farreras (ed.)
288 pàgines
Sèrie Assaig
PVP: 19 €  Comprar
978-84-18680-03-8
Data de publicació: 02/06/2021

Fitxa del llibre

Llegeix les primeres pàgines

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

Xavier Graset conversa amb Joaquim Nadal.

 

 

Girona va viure, com tot Catalunya, en els darrers dies de gener i els primers dies de febrer de 1939, uns moments històrics d’una gran intensitat dramàtica. L’entrada a la ciutat de les tropes franquistes, el 4 de febrer, va ser la frontissa que marcaria amb una empremta profunda la vida gironina. Un cop ocupada, la persecució i la repressió implacables, executades amb contumàcia, allargaria el sacrifici i la desolació. Al voltant d’aquesta cruïlla, una munió de catalans passarien per la ciutat camí de l’exili. Aquest pas feixuc va deixar testimonis eloqüents de persones anònimes o de destacats dirigents polítics o representants de la intel·lectualitat catalana. Són textos farcits d’emoció patriòtica, de vibració emocional, expressada sota diverses formes literàries; hi traspua l’elevació dels sentiments i dels ideals i la més estricta quotidianitat marcada per la constatació de les penúries i les mancances més elementals. Per contra, la retòrica feixistitzant dels franquistes s’imposaria en els textos dels ocupants. Els mites de la Guerra del Francès que Carles Rahola havia revisat s’imposarien altre cop mitificats i mistificats. Carles Rahola moriria víctima justament d’aquestes concepcions reaccionàries i de la inanitat i iniquitat intel·lectual d’aquests arguments.

Un llibre que aplega textos d’una trenta d’autors, persones anònimes, dirigents polítics i intel·lectuals, que expliquen, amb testimonis eloqüents, com van passar per Girona camí de l’exili. Aquest llibre s’insereix en una de les línies editorials de L’Avenç, que és la de la memòria personal per construir una memòria col·lectiva, i que ha donat fruits tan interessants com Allez! Allez! Escrits del pas de frontera (2019) i La Brigada del Vidre: cròniques del front (1936-1939) (2017), de Maria Campillo, que és també autora del pròleg del llibre que presentem ara.

CICLE DE PRESENTACIONS

Us convidem a participar en alguna de les presentacions que tenim previstes fins ara amb l’autor, i les anirem actualitzant en aquesta pàgina:

GIRONAdimarts 15 de juny a les 19h a la Llibreria 22, amb Xavier Pla. Inscripcions: presentacions@llibreria22.net

“Feia un fred terrible. Girona semblava una ciutat malalta que s’acabés de morir.” Francesc Trabal.

“Des del nostre colomar, aquell terrat entre núvol i núvol, es contemplava l’impressionant espectacle de la derrota“ M. del Tura Roura.

LA JONQUERAdissabte 19 de juny a les 12h al Museu de l’Exili, amb Alfons Quera.

“Com passa sovint en situacions extremes la humanitat mostra la pitjor cara i també la millor. En el camí de Girona a Figueres i de Figueres a la Jonquera no es podia endevinar que encara havia d’arribar la part pitjor.” Antoni Rovira i Virgili

CALONGEdivendres 2 de juliol a les 19h al Teatre Mundet de Sant Antoni de Calonge, amb Albert Vilar. Inscripcions: biblioteca.lacooperativa@calonge.cat

“El repliegue se realizó sin problemas, excepto el último batallón de la 43ª División que pasó por La Bisbal, en camiones procedentes de Calonge que la encontró ocupada por el enemigo y tuvo que abandonarlos y huir a campo traviesa.” Manuel Tagüeña

BARCELONAdijous 15 de juliol a les 19.30h a la llibreria La Memòria, amb Maria Campillo.

“A mitja nit ens en anem a dormir, amb l’angúnia de no saber què serà de nosaltres, què serà dels que hem deixat a Barcelona, què serà de Catalunya. Quina vetlla més amarga, si no tingués a mà, concentrades en un comprimit minúscul, unes hores de son segura.” Josep Pous i Pagès.

CAMPRODON: divendres 20 d’agost a les 18.30h a Cal Marquès, amb Maria Campillo

En 2 de febrero, el Cónsul rojo de Perpiñán y su Canciller proclamaban a los cuatro vientos que el ejército de la República estaba dispuesto a resistir heroicamente entre Seo de Urgel y Puigcerdá, para lo cual existían en dichos sectores 42.000 hombres, además de la 26 División; añadían que en Camprodón había una gran concentración de militantes de la C.N.T. fortísimamente armados…” Los sitios

FIGUERES: dijous 2 de setembre a les 19.30h al Convent dels Caputxinsamb Alfons Martínez

“Pel camí de Figueres tornem a trobar tot de camions amb un carregament heterogeni: dones, infants, malalts, soldats amb llur armament i sense, àdhuc canons, que ningú no sap on van. Els combatents ferits també són duts cap amunt. A on? A Figueres, capital de la República Espanyola en aquests moments.” Rafael Tasis

OLOT: divendres 1 d’octubre a les 19h a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, amb Josep M. Muñoz

“Vaig tornar-hi l’endemà (26 de gener) pensant que hi trobaria ja una mica més d’orientació. I em vaig trobar que, amb una febre i una excitació superiors si era possible a les de la vigília, hom procedia precipitadament a l’evacuació de la ciutat. El govern, em digueren, es traslladava a Olot.” Carles Gerhard Ottenwälder

► Què n’han dit?

Per ser conscients d’on som com a poble, dels errors que no podem tornar a repetir i, també, per posar-nos a la pell de tants milers de refugiats arreu del món, homes i dones, vells i infants, que avui continuen fugint de la guerra, la misèria i la injustícia, la lectura de Girona,1939: porta de l’exili es fa del tot imprescindible.” Josep-Lluís Carod Rovira 

La virtut més destacada de ‘Girona, 1939: porta de l’exili’ és que provoca un sentiment d’angoixa compartida (i de menyspreu i indignació, quan es llegeixen els ditirambes feixistes després de la victòria militar), però, al mateix temps, en aquesta descripció impressionista de la ruïna (també la moral), se’ns parla d’un retorn. Del retorn d’unes veus que, encara ara, ens interpel·len.”, Josep M. Fonalleras 

Tornar

Aquesta obra ha rebut un ajut a l’edició de: