Dossier de lectura Girona, 1939: porta de l’exili

Dossier de Lectura

Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil

 

Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

Girona va viure, com tot Catalunya, en els darrers dies de gener i els primers dies de febrer de 1939, uns moments històrics d’una gran intensitat dramàtica. L’entrada a la ciutat de les tropes franquistes, el 4 de febrer, va ser la frontissa que marcaria amb una empremta profunda la vida gironina. Un cop ocupada, la persecució i la repressió implacables, executades amb contumàcia, allargaria el sacrifici i la desolació. Al voltant d’aquesta cruïlla, una munió de catalans passarien per la ciutat camí de l’exili. Aquest pas feixuc va deixar testimonis eloqüents de persones anònimes o de destacats dirigents polítics o representants de la intel·lectualitat catalana. Són textos farcits d’emoció patriòtica, de vibració emocional, expressada sota diverses formes literàries; hi traspua l’elevació dels sentiments i dels ideals i la més estricta quotidianitat marcada per la constatació de les penúries i les mancances més elementals. Per contra, la retòrica feixistitzant dels franquistes s’imposaria en els textos dels ocupants. Els mites de la Guerra del Francès que Carles Rahola havia revisat s’imposarien altre cop mitificats i mistificats. Carles Rahola moriria víctima justament d’aquestes concepcions reaccionàries i de la inanitat i iniquitat intel·lectual d’aquests arguments. Al capdavall, els testimonis aixequen acta d’una ciutat glaçada, buida, muda, que acaba cremant per la destrucció dels uns i dels altres.

“Feia un fred terrible. Girona semblava una ciutat malalta que s’acabés de morir.” Francesc Trabal.

“Des del nostre colomar, aquell terrat entre núvol i núvol, es contemplava l’impressionant espectacle de la derrota” M. del Tura Roura.

“Com passa sovint en situacions extremes la humanitat mostra la pitjor cara i també la millor. En el camí de Girona a Figueres i de Figueres a la Jonquera no es podia endevinar que encara havia d’arribar la part pitjor.” Antoni Rovira i Virgili

“El repliegue se realizó sin problemas, excepto el último batallón de la 43ª División que pasó por La Bisbal, en camiones procedentes de Calonge que la encontró ocupada por el enemigo y tuvo que abandonarlos y huir a campo traviesa.” Manuel Tagüeña

“Pel camí de Figueres tornem a trobar tot de camins amb un carregament heterogeni: dones, infants, malalts, soldats amb llur armament i sense, àdhuc canons, que ningú no sap on van. Els combatents ferits també són duts cap amunt. A on? A Figueres, capital de la República Espanyola en aquests moments.” Rafael Tasis

“Vaig tornar-hi l’endemà (26 de gener) pensant que hi trobaria ja una mica més d’orientació. I em vaig trobar que, amb una febre i una excitació superiors si era possible a les de la vigília, hom procedia precipitadament a l’evacuació de la ciutat. El govern, em digueren, es traslladava a Olot.” Carles Gerhard Ottenwälder

En 2 de febrero, el Cónsul rojo de Perpiñán y su Canciller proclamaban a los cuatro vientos que el ejército de la República estaba dispuesto a resistir heroicamente entre Seo de Urgel y Puigcerdá, para lo cual existían en dichos sectores 42.000 hombres, además de la 26 División; añadían que en Camprodón había una gran concentración de militantes de la C.N.T. fortísimamente armados…” Los sitios

“A mitja nit ens en anem a dormir, amb l’angúnia de no saber què serà de nosaltres, què serà dels que hem deixat a Barcelona, què serà de Catalunya. Quina vetlla més amarga, si no tingués a mà, concentrades en un comprimit minúscul, unes hores de son segura.” Josep Pous i Pagès.

Aquí trobareu un recull d’articles publicats a l’Avenç que evoquen la Guerra Civil i l’exili republicà:

L’Avenç, Núm. 149 (Juny de 1991) “Exili i mort del president Companys”, per Francesc Vilanova

L’Avenç, Núm. 281 (Juny de 2003) “Alexandre Cirici. Del retorn de l’exili a la lenta sortida de la postguerra” per Narcís Selles

L’avenç, Núm. 239 (juliol de 2004). “Exiliats catalans sota Vichy. Alguns testimonis”, per Francesc Vilanova

L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “Els camps: primera estació dels camins de l’exili”, per Maria Campillo i Francesc Vilanova.

– DOSSIER: Els camps de refugiats França, 1939. L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “El «camp dels catalans» d’Agde”, per Mireia Capdevila i Candell.

– DOSSIER: Els camps de refugiats França, 1939. L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “Entre la por, el menyspreu i la solidaritat”, per Phrymé Pigenet.

– DOSSIER: Els camps de refugiats França, 1939. L’Avenç, Núm. 322 (març de 2007). “Testimoni i ficció”, per Josep-Vicent Garcia i Raffi.

L’Avenç, Núm. 332(febrer de 2008). “La interminable nit de Costoja”, per Xavier Benguerel.

L’avenç, Núm. 427 (Octubre 2016) “Nicolau d’Olwer, un record”, per Amadeu Cuito.

L’Avenç, Núm. 450 (octubre de 2018). “1949, el darrer any de l’exili de 1939? A propòsit de l’experiència vital dels Pi i Sunyer, entre Europa i Amèrica”, per Francesc Vilanova.

 

film_petit

Audiovisual

– Pel·lícula “La llum d’Elna” (2017): https://www.ccma.cat/tv3/la-llum-delna/

– “L’exode d’un peuple” de Louis Llech, accompagné par Virgile Goller

– Documental Memòries de l’exili: Teresa Juvé | Enric Asensio | Fundacions Josep Pallach i Paco Candel

– Protecció als monuments artístics – Laya Films, 1937

– Primer de Maig de 1938 – Laya Films

– Primera part de l’entrevista a Romualdo Moreno, proporcionada pel Memorial Democràtic. L’entrevista té com a marc cronològic el franquisme. Tanmateix, s’hi fan també reflexions sobre fenòmens socials actuals, com ara el fenomen migratori contemporani i la importància de la formació dels treballadors i treballadores.  https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/8https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/12

– Primera part de l’entrevista a Ana Muñoz, proporcionada pel Memorial Democràtic. L’entrevistada explica els seus orígens familiars, la immigració a Catalunya en la immediata postguerra i com es va adaptar, tenint en compte el context social del franquisme, des de la seva perspectiva com a dona.  al  https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/12

En imatges

Podeu trobar imatges relacionades amb l’exili republicà a la pàgina web del Museu Memorial de l’Exili.

Joaquim Nadal i Farreras

Joaquim Nadal i Farreras va néixer l’any 1948 a Girona, ciutat on va esdevenir el primer alcalde de la democràcia, entre 1979 i 2002, i a la transformació de la qual va contribuir decisivament a partir d’un procés de modernització urbanística presidit per una mirada atenta a la història. Doctor en Història, ha estat professor de la Universitat de Liverpool (1970-1972) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1992). Actualment és catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Girona i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. També ha estat conseller de la Generalitat (2003-2010), diputat al Parlament de Catalunya (1984-2012) i president de la Federació de Municipis de Catalunya (1981-1995). Ha realitzat estudis sobre història i història econòmica de Catalunya, Espanya i Girona, temes sobre els quals ha publicat nombrosos articles i llibres. En els darrers anys ha publicat un llibre de memòries d’infància i adolescència, Fent tentines per la vida (Ara llibres, 2013), un llibre de memòries polítiques, Testomini de càrrec, vint anys al servei de Catalunya (1992-2012) (Proa, 2014), i un assaig polític Catalunya, mirall trencat (Pòrtic, 2018), així com una biografia Joan Subias Galter (1897-1894), dues vides i una guerra (IEC, 2016), la monografia República i Guerra Civil a Girona, estudis i documents (ICRPC, 2018), i unes Històries d’alcalde (Girona, 1979-2002) (Gavarres, 2019)

– Primera part de l’entrevista a Joaquim Nadal Farreras. Banc de la Memòria Democràtica. L’entrevista té com a marc cronològic els anys del darrer franquisme i els moments més emblemàtics de la Transició https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/interview/346

 

Altres llibres relacionats a L’Avenç

 – CAMPILLO, Maria (ed.), La Brigada del vidre. Cròniques del front (1936-1939). L’Avenç: Barcelona, 2017.

REVENTÓS, Manuel, Diari de la guerra i Barcelona viscuda. L’Avenç: Barcelona, 2021.

– CAMPILLO, Maria (ed.), Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939. L’Avenç: Barcelona, 2019.

RIAMBAU, Esteve, Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil. L’Avenç: Barcelona, 2018.

També poden trobar el cicle de presentacions del llibre aquí.

 

 

Tornar a les dades del llibre